Laurence Olivier

Laurence Olivier
	; Olivier l'any 1961
Biografia
Naixement	Laurence Kerr Olivier; 22 maig 1907 ; Dorking (Anglaterra)
Mort	11 juliol 1989 (82 anys); West Sussex (Anglaterra)
Causa de mort	Causes naturals (Insuficiència renal )
Sepultura	abadia de Westminster
Membre de la Cambra dels Lords
	5 març 1971 – 11 juliol 1989 (mort en el càrrec)
Dades personals
Nacionalitat	Regne Unit
Formació	Central School of Speech and Drama ; St Edward's School
Activitat
Lloc de treball	Londres ; Regne Unit
Ocupació	actor de cinema, actor de televisió, actor de teatre, actor, realitzador, dramaturg, actor de gènere, productor de cinema, director de teatre, guionista, director de cinema, polític, productor
Activitat	1926 –
Membre de	Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències
Gènere	Comèdia shakesperiana
Professors	Elsie Fogerty
Carrera militar
Branca militar	Royal Navy
Conflicte	Segona Guerra Mundial
Obra
	Obres destacables (1939) Cims borrascosos; (1940) Rebecca; (1944) Enric V; (1948) Hamlet; (1955) Ricard III; (1976) Marathon Man ;
Localització dels arxius	Biblioteca Nacional de Gal·les ; Biblioteca Britànica ;
Altres
Títol	Baró
Cònjuge	Jill Esmond (1930–1940); Vivien Leigh (1940–1960); Joan Plowright (1961–1989)
Fills	Tamsin Olivier; ( Joan Plowright); Richard Olivier; ( Joan Plowright); Simon Tarquin Olivier; ( Jill Esmond); Julie-Kate Olivier; ( Joan Plowright)
Pares	Gerald Kerr Olivier i Agnes Louise Crookenden
	Premis (1988) Premi Feltrinelli; (1984) Premi Emmy al millor actor de minisèrie o pel·lícula, per l'obra King Lear (en) ; (1983) Premi Golden Raspberry al pitjor actor, per l'obra Inchon (en) ; (1982) Primetime Emmy al millor actor en minisèrie o telefilm, per l'obra Brideshead Revisited; (1981) Premi Golden Raspberry al pitjor actor de repartiment, per l'obra The Jazz Singer; (1979) Oscar honorífic; (1977) Globus d'Or al millor actor secundari, per l'obra Marathon Man; (1976) BAFTA honorífic; (1976) Medalla Albert; (1960) Premi Emmy al millor actor de minisèrie o pel·lícula, per l'obra The Moon and Sixpence; (1949) premi Globus d'Or a millor actor protagonista, per l'obra Hamlet; (1947) Oscar honorífic; (1947) Oscar al millor actor, per l'obra Hamlet; estrella al Passeig de la Fama de Hollywood; premis Donaldson; British Academy of Film and Television Arts; Oficial de la Legió d'Honor; Orde del Mèrit; Premi Sonning; National Board of Review Award a la millor pel·lícula; Society of London Theatre Special Award; Knight Bachelor ;
Lloc web	laurenceolivier.com

Laurence Kerr Olivier, Baró Olivier, OM (Dorking, Surrey, 22 de maig de 1907 - Steyning, West Sussex, 11 de juliol de 1989), conegut popularment com a Laurence Olivier, fou un actor, director de teatre i productor anglès. Va ser un dels actors del segle xx més famosos i reverenciats, juntament amb els seus contemporanis John Gielgud, Peggy Ashcroft i Ralph Richardson.^[1] Va estar casat amb Jill Esmond, Vivien Leigh i Joan Plowright.

Olivier interpretà una immensa varietat de papers en escena i en la pantalla, tant de la tragèdia grega, comèdies de Shakespeare i de la Restauració, com drames contemporanis britànics i americans. Va ser el primer director artístic del Teatre Nacional de la Gran Bretanya, i la seva sala principal porta el seu nom. És considerat com el major actor del segle xx, al mateix nivell que David Garrick, Richard Burbage, Edmund Kean i Henry Irving en les seves èpoques.^[2] Va tenir catorze nominacions als Oscar, de les que en guanyà dos, així com dos premis honorífics. També guanyà cinc Emmys de les nou nominacions que tingué; a més de tres Globus d'Or i BAFTA.

La carrera d'Olivier als escenaris i a la pantalla s'estengué durant més de 60 anys, i va incloure una gran varietat de personatges, des dels Otelo i Sir Toby Belch (de La nit de reis) shakespearians al sàdic dentista nazi Christian Szell a Marathon Man o el decidit caça-nazis a Els nens del Brasil. El fill d'un clergue que trobà la fama als escenaris del West End, Olivier es decantà de ben jove cap a Shakespeare, fins al punt de ser vist com un dels principals intèrprets del bard del segle xx. Seguí actuant fins a la seva mort, el 1989.^[3] Olivier interpretà més de 120 papers teatrals, aparegué en prop de 60 pel·lícules, incloent Wuthering Heights de William Wyler; Rebecca, d'Alfred Hitchcock, Espàrtac de Stanley Kubrick; On és la Bunny Lake?, d'Otto Preminger; Oh! What a Lovely War i Un pont massa llunyà de Richard Attenborough; L'empremta, de Joseph L. Mankiewicz; Marathon Man, de John Schlesinger; The Betsy, de Daniel Petrie; Clash of the Titans, de Desmond Davis; i les seves pròpies Enric V, Hamlet i Ricard III. Arribà a preservar el seu Othello en pel·lícula, mantenint intacte pràcticament tot el repartiment. A la televisió, protagonitzà The Moon and Sixpence, John Gabriel Borkman, Long Day's Journey into Night, Retorn a Brideshead, The Merchant of Venice, Cat on a Hot Tin Roof, i King Lear, entre d'altres; i va fer de narrador a la sèrie The World at War

Des del 1984, els premis atorgats per la Society of London Theatre reben el nom de Premis Laurence Olivier, i el guardó consisteix en un bust de Laurence Olivier interpretant Enric V al Old Vic el 1937.

El 1999, l'American Film Institute situà a Olivier entre les Grans Estrelles Masculines de Tots els Temps, situant-lo el catorzè de la llista.

↑ Hodgdon, Barbara. Shakespeare Quarterly, "From the Editor", Fall, 2002
↑ Walker, Andrew. BBC News, 22 maig 2007
↑ Coleman, Terry. Olivier. Nova York: Henry Holt and Co, 2005. ISBN 0-8050-7536-4.

[1] Hodgdon, Barbara. Shakespeare Quarterly, "From the Editor", Fall, 2002

[2] Walker, Andrew. BBC News, 22 maig 2007

[olivierbook-3] Coleman, Terry. Olivier. Nova York: Henry Holt and Co, 2005. ISBN 0-8050-7536-4.

[1]

[2]

[3]