Lent de Fresnel

Una lent de Fresnel és un tipus de lent inventada per Augustin Jean Fresnel. Desenvolupades originalment per als fars, el seu disseny permet la construcció de lents de grans dimensions i amb un punt focal més curt sense el pes i volum de materials que es requeririen en un lent de disseny convencional.^[1] Comparades amb les primeres lents, es perdia molta menys llum i era visible en distàncies més llargues.

Una lent de Fresnel redueix la quantitat de material requerit per a una lent esfèrica convencional, això s'aconsegueix dividint la lent en un conjunt de seccions anulars concèntriques conegudes com a zones de Fresnel.^[2] Per a cada una d'aquestes zones, el gruix de les lents es disminueix, tallant la superfície contínua de la lent estàndard en un conjunt de superfícies de la mateixa curvatura amb discontinuïtats entre elles. Això permet una reducció substancial del gruix de la lent.

Quan les lents són grans, el seu grossor pot fer-se excessiu, fent la lent molt pesada i cara. En comptes d'això, es pot mantenir els radis de curvatura de les lents separant-les en anells circulars. El grossor de la lent en cada anell és diferent, eliminant l'enorme espessor que tindria la lent de ser les seves superfícies contínues, mentre que la superfície presenta un aspecte escalonat. S'empren en lupes planes amb format de targeta de crèdit, llanternes dels fars, fars d'automòbils o altres vehicles, indicadors d'adreça, visors de realitat virtual, panells solars, etc.