Liquen

Liquen sobre l'escorça d'un arbre. Xanthoria parietina

Els líquens o fongs liquenitzats són uns éssers vius fotosintètics formats per l'associació d'un fong amb una alga o un cianobacteri. La seva forta capacitat d'adhesió incrustant al substrat i la seva resistència i tolerància a la dessecació permet als líquens colonitzar ambients que no poden colonitzar les plantes. La paraula liquen prové del grec λειχἠν (malaltia de la pell, durícia, planta paràsita). La ciència que estudia els líquens és la liquenologia.

Estan formats per dos components o organismes que viuen en simbiosi: per una banda, hi ha les hifes del fong (que s'anomenen micobiont o micosimbiont) i, d'una altra, les cèl·lules de l'alga o cianobacteri (gonidis, ficobiont o ficosimbiont). Aquesta associació és duradora, reproduïble (dona naixement a nous individus), té beneficis recíprocs per als associats i comporta modificacions morfològiques i fisiològiques (aquestes darreres lligades a interaccions genètiques entre les parts). El micobiont sol ser un ascomicet, per la qual cosa es denominen ascolíquens, i presenten les fructificacions típiques dels ascomicets; si presenten peritecis es denominen pirenolíquens (pirenomicets) i si desenvolupen apotecis, discoliquen (discomicets); més rarament, el micobiont pot ser un basidiomicet (basidiolíquens). El ficobiont sol ser un cloròfit, més rarament un cianobacteri; de vegades, se'n presenten associacions triples, com en el gènere Lobaria, un ascoliquen, amb un cloròfit com a ficobiont, que, no obstant això, presenta unes estructures especials, anomenades cefalodis, en les associacions es produeix amb un cianobacteri (Nostoc). A causa de la seva naturalesa dual, els líquens presenten característiques tant del fong com de l'alga, malgrat presentar característiques pròpies i particulars.


© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search