Literatura noruega

La literatura noruega és aquella literatura composta a Noruega o per la gent que parla noruec. La història d'aquesta literatura comença amb l'època pagana amb l'Edda poètica i els skalds dels segles IX i X, amb poetes com Bragi Boddason i Eyvindr Skáldaspillir. L'arribada del cristianisme al voltant de l'any 1000 va portar Noruega al contacte amb els coneixements europeus, l'hagiografia i l'escriptura. La barreja entre la tradició autòctona i les influències d'Islàndia va portar a un període ben actiu al final del segle xii i principis del segle xiii. Les obres més destacades d'aquest període són la Historia Norwegie, la Saga de Thridrek i la Konungs skuggsjá.

El període que va del segle xiv al XIX és considerat una època fosca per a la literatura en noruec. Els escriptors van contribuir a la literatura danesa, com és el cas de Peder Claussøn Friis i Ludvig Holberg. Amb l'adveniment del nacionalisme i la lluita per la independència del segle xix va emergir una literatura nacional. L'obra del dramaturg Henrik Wergeland fou la de més influència del període, mentre que Henrik Ibsen va col·locar les lletres noruegues en el si de la literatura europea. Durant el segle xx, la normalització hi ha estat la constant, i els autors Knut Hamsun i Sigrid Undset han estat guardonats amb el Premi Nobel de literatura.

Així doncs, podem distingir tres grans períodes en la literatura noruega:

• El període noruegoislandès, que va de l'any 800 al 1400, en el qual la literatura noruega i islandesa són la mateixa.
• El període noruegodanès, del 1400 al 1814, en què la literatura noruega desapareix dins de la danesa.
• El període noruegosuec i de la Noruega independent, de 1814 fins ara, en el qual la literatura noruega assoleix plena independència i caràcter.