Literatura txeca

Literatura txeca és la literatura feta a Txèquia en txec, una llengua indoeuropea del grup eslau, principalment als territoris històrics de Bohèmia, Moràvia i la part de parla txeca de Silèsia, (actualment part de la República Txeca, antigament Txecoslovàquia). En aquests territoris també es va escriure en antic eslau eclesiàstic, llatí i alemany, generalment en època primitiva. Autors moderns txecs que van escriure en altres idiomes, per exemple en alemany, es consideren de manera separada i els seus escrits van existir habitualment en paral·lel amb la literatura en txec, no interaccionant. Per exemple, Franz Kafka, que va escriure en alemany, tendeix a incloure's en la literatura alemanya o en la d'Àustria, a pesar que va viure tota la seva vida a Bohèmia.

La literatura en txec està dividida en diversos períodes temporals: l'edat mitjana; el període husita; els anys de la recatolització i el Barroc; la Il·lustració i el despertar txec del segle xix; les avantguardes del període d'entreguerres; els anys del Comunisme i de la Primavera de Praga; i finalment el període postcomunista de la República Txeca. La literatura i cultura txeca ha tingut un paper principal en les dues últimes ocasions en les quals la societat txeca va viure sota l'opressió i les activitats polítiques no eren possibles. En ambdues ocasions, a principis del segle xix i de nou en la dècada de 1960, els txecs van emprar els seus esforços literaris i culturals per crear una llibertat política i establir una nació segura i políticament conscient.