Litografia

La litografia (del grec λίθος, lithos, pedra i γράφειν, graphein, escriure) és una tècnica o mètode d'impressió sobre superfície plana, desenvolupada entre 1870 i 1880, que es basa en la repulsió (no solubilitat) entre l'oli i l'aigua. La va inventar en 1798 el dramaturg bavarès Alois Senefelder i actualment s'utilitza sobretot per a fer impressions d'alta qualitat de cartells de pel·lícules clàssiques.^[1]^[2]

A Europa va ser molt usada per a cartells del modernisme i a Amèrica el principal litògraf va ser George Miller.

Així mateix, reben el nom de litografia, a més del sistema d'impressió, cadascun dels exemplars obtinguts per aquest procediment, així com el taller on es realitza aquest tipus de treballs. Encara que de forma incorrecta, és freqüent en l'actualitat denominar a les empreses d'arts gràfiques com litografies.

↑ Robert Cumming, Arte, edició Espasa Calpe, 2006. ISBN 8467020970 (castellà)
↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.39. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 3 desembre 2014].

[arte-1] Robert Cumming, Arte, edició Espasa Calpe, 2006. ISBN 8467020970 (castellà)

[RBA-2] Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.39. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 3 desembre 2014].

[1]

[2]