Back Liter Afrikaans Liter ALS Litro AN Lita ANN لتر Arabic إيطرو ARY ليتر ARZ লিটাৰ Assamese Llitru AST Litr Azerbaijani
|
Aquest article tracta sobre la unitat de mesura. Si cerqueu la planta, vegeu «salicària». |
 Exemple de mesures del litre, mitjançant un volum cúbic, segons la definició basada en el decímetre cúbic  | |
| Tipus | unitat de volum, unitat no SI acceptada pel SI, unitats que no formen part del SI però s'hi mencionen i accepten i unitat derivada en UCUM |
|---|---|
| Unitat de | volum |
| Símbol | l |
| Conversions d'unitats | |
| A unitats del SI | 0,001 m³ |
| A unitats estàndard | 1 dm³ 1.000 cm³ 0,1 dal 0,01 hl |
El litre de símbol l o bé L, lletra ela en minúscula o en majúscula, és des del 1964 un nom especial per al decímetre cúbic (dm³) segons decisió presa a la 12a Conferència General de Pesos i Mesures[1] (CGPM). La unitat de volum del Sistema Internacional d'Unitats (SI) és el metre cúbic (m³), el litre equival a una mil·lèsima de metre cúbic. El símbol L va ser adoptat el 1979 a la 16a Conferència General de Pesos i Mesures i és recomanat per tal d'evitar confusions amb la xifra 1.
Tot i que no és una unitat de mesura del Sistema Internacional, el SI n'accepta l'ús tot i que recomana la utilització de les unitats del SI,[2] i és una unitat molt usada en la vida diària, però no es recomana la seva utilització en el camp de ciència.
D'aquesta manera, tot i no recomanar-se l'ús del litre ni pertànyer al SI, pot fer-se servir juntament amb unitats del SI, tal com es fa en l'actualitat amb unitats com l'hora o el dia.[3]
L'etimologia de la unitat deriva d'una antiga unitat de volum francesa, el litron, a través de la unitat Medieval litra (en llatí). Aquest últim nom prové al mateix temps d'una unitat grega d'aproximadament 16 unces. El sistema mètric francès prengué el litre com a unitat bàsica, en la creació d'un sistema propi de mesures.[4]
- ↑ Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades12CGPM - ↑ «The International System of Units» p. 124.. Oficina Internacional de Pesos i Mesures, 2006. Els "dies" i les "hores" són exemples d'altres unitats no del SI que són acceptades pel SI.
- ↑ ««Days» and «hours» are examples of other non-SI units that SI accepts.» (en anglès) p. 124.. Bureau International des Poids et Mesures, 2006.
- ↑ Schwartzman, Steven. MAA. The words of mathematics: an etymological dictionary of mathematical terms used in English (en anglès), 1994, p. 128. ISBN 0883855119.
© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search