Llac Maracaibo

Llac Maracaibo

(es) Lago de Maracaibo
Tipus	Llac
Localització
País de la conca	Veneçuela
Entitat territorial administrativa	Municipio Maracaibo (Veneçuela)
Localització	Maracaibo
9° 48′ 57″ N, 71° 33′ 24″ O / 9.8158333333333°N,71.556666666667°O / 9.8158333333333; -71.556666666667
Afluent	Catatumbo River (en) ,Chama River (en) ,Apón River (en) ,Escalante River (en)
Efluent	Golf de Veneçuela
Dades i xifres
Altitud	0 m
Profunditat	60 m
Mida	67 () × 99 () km
Superfície	13.210 km²
Monument històric nacional de Veneçuela
Mesures i indicadors
Volum	280 km³

El llac Maracaibo és una gran entrada d'aigua del mar Carib a la conca de Maracaibo, al nord-oest de Veneçuela, entre els estats de Zulia, Trujillo i Mèrida. Hidrològicament, és una badia semi-tancada davant de la costa del golf de Veneçuela. La llacuna es considera comunament un llac, encara que per les seves característiques geològiques actuals, no s'ha de considerar com a tal.

La llacuna està connectada amb el golf de Veneçuela al nord per un estret cordó litoral. És alimentat per nombrosos rius, el més gran és el riu Catatumbo. La falla del tram nord s'ha ensorrat i és rica en recursos de petroli i gas. És la principal zona productora de petroli de Veneçuela i una important zona de producció pesquera i agrícola. L'eutrofització causada per la contaminació per petroli és un gran problema ambiental que s'enfronta a la llacuna. L'entorn de la llacuna està habitat per una quarta part de la població del país i també és el lloc amb els llamps més freqüents de la terra. El famós llamp Catatumbo pot il·luminar la navegació nocturna.

Algunes fonts el consideren el llac natural més gran d'Amèrica del Sud, amb una superfície aproximada de 13.280 quilòmetres quadrats, una llargada de 210 quilòmetres i una amplada de 121 quilòmetres. D'altres fonts es resisteixen a definir-lo com a tal perquè la major part de l'aigua que rep és d'origen oceànic. El llac també rep aigua dolça a través de diversos rius que hi desemboquen, sent el més important el riu Catacumbo.

El llac és en general poc profund, excepte a la part sud, i està envoltat de terres baixes pantanoses. Inicialment s'hi prohibia la circulació d'embarcacions de més de 4 metres de profunditat. Amb els anys s'han anat creant canals que permeten la circulació d'embarcacions de fins a 11 metres de profunditat.^[1] És una zona amb una concentració molt alta d'activitat elèctrica a causa del xoc tèrmic entre l'aire de les muntanyes amb la humitat del llac, que afavoreix el fenomen de convecció.^[2][3][4]

El 24 de juliol de 1823 la flota colombiana de Simón Bolívar liderada per José Prudencio Padilla hi va vèncer l'esquadró espanyol d'Ángel Laborde i Navarro, guanyant la independència de Veneçuela.^[5]

El llac Maracaibo és una regió productora de petroli molt prolífica, que representa uns dos terços de la producció total veneçolana de petroli. L'any 1917 es va perforar el primer pou i actualment la zona d'explotació petrolera té una extensió d'uns 105 quilòmetres al llarg de la riba oriental. Inicialment els propietaris de la indústria eren inversors estrangers, principalment estatunidencs, britànics i holandesos, però l'any 1975 es va nacionalitzar. També s'hi extreu gas natural.^[1] L'extracció de petroli ha generat alguns problemes mediambientals a causa de les filtracions, amb un impacte negatiu en l'ecosistema aquàtic i de retruc, en l'activitat pesquera de la zona i la salut de la població.^[6][7]