Llei de Coulomb

La llei de Coulomb és la llei fonamental de l'electroestàtica, va ser formulada per Charles-Augustin de Coulomb (1736 - 1806) a partir de les mesures que va fer el 1785 amb una balança de torsió de la força d'atracció i repulsió entre càrregues elèctriques.

La llei estableix que dues càrregues elèctriques puntuals i i estacionàries, s'atreuen o es repel·leixen segons sigui el seu signe, positiu o negatiu (les càrregues de signe oposat s'atreuen mentre que les d'igual signe es repel·leixen). La força d'atracció o de repulsió que exerceix la càrrega sobre la càrrega , , ressegueix la direcció de la recta que uneix les càrregues i és directament proporcional (essent la constant de proporcionalitat) a la magnitud de les càrregues i inversament proporcional al quadrat de la distància que les separa.[1][2]

essent un vector unitari que apunta de la càrrega a la .

  1. Coulomb, 1778, p. 4.
  2. Gran Enciclopèdia Catalana. Volum 8. Reimpressió d'octubre de 1992. Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana, 1992, p. 294. ISBN 84-85194-96-9. 

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search