Lockheed SR-71 Blackbird

Infotaula d'aeronauLockheed SR-71 Blackbird
Un SR-71 en un vol d'entrenament sobre les muntanyes de Sierra Nevada el 1994. L'instructor de vol es troba a la segona cabina més elevada, darrere del pilot.
TipusAvió de reconeixement estratègic
FabricantLockheed Corporation, divisió Skunk Works
EstatEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Dissenyat perClarence "Kelly" Johnson
Basat enLockheed A-12 Modifica el valor a Wikidata
Primer vol22 de desembre de 1964
Dimensions5,638 (alçària) × 32,741 (longitud) m
Pes en buit77.110,8 Modifica el valor a Wikidata
Abast5.400 km Modifica el valor a Wikidata
Sostre de vol25.908 metres i 25.929 metres Modifica el valor a Wikidata
En servei1966 - 1998 (USAF), 1999 (NASA)
EstatRetirat
Operador/s
Capacitat2 Modifica el valor a Wikidata
Tren d'aterratgeengranatge de tricicle retràctil Modifica el valor a Wikidata
PropulsorPratt & Whitney J58 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Materialtitanium alloy (en) Tradueix i composite laminate (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Configuració d'alamid wing (en) Tradueix i ala en delta Modifica el valor a Wikidata
Construïts32
Cost unitariUns 200 milions de US$ (preu d'adquisició)

El Lockheed SR-71, conegut també de manera extraoficial com a Blackbirdmerla» en català) i pels seus tripulants com a Habu, era un avió de reconeixement estratègic de llarg abast capaç de superar la velocitat de Mach 3, fins ara l'avió tripulat més ràpid del món, desenvolupat a partir dels avions Lockheed YF-12 i A-12 pel grup Skunk Works de la companyia Lockheed. Va estar actiu des del 1964 al 1998. Clarence Johnson va ser el dissenyador principal de molts dels conceptes que utilitzava l'avió.

El SR-71 va ser un dels primers avions dissenyats amb tecnologies furtives per reduir la seva traçabilitat al radar. No obstant això, l'avió no era completament furtiu i encara tenia una important secció transversal de radar (RCS) i era visible al radar del control de trànsit aeri a diversos centenars de quilòmetres, fins i tot quan no portava el seu microxip.[1] Aquest fet va ser corroborat pels llançaments de míssils al SR-71 quan eren detectats pel radar. No obstant això, l'avió podia evadir els míssils terra-aire simplement accelerant a altes velocitats. Un total de dinou avions es van perdre, tot i que cap d'ells per causa d'accions de combat.[2]

  1. Senior Crown SR-71 a Global Security.org Arxivat 2008-01-22 a Wayback Machine. (anglès)
  2. Blackbird Losses a SR-71 Online (anglès)

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search