El locus de control (LC) és la percepció d'una persona del que determina (controla) el rumb de la seua vida. És el grau de com un subjecte percep si l'origen d'esdeveniments, conductes i el seu propi comportament és intern o extern a ell. El LC és un tret de personalitat proposat a partir de la teoria de l'aprenentatge social de Julian B. Rotter de 1954,[1] reformulat en 1966.[2]
Els dos extrems de locus de control són intern i extern, que es poden definir de la següent manera:
Després dels treballs de Rotter el concepte de locus de control ha estat refinat per Delroy L. Paulhus. En lloc de tractar el LC com un tret unidimensional de la personalitat, aquest autor analitza la seua presència en tres àrees principals de la vida: els assoliments personals, les relacions interpersonals i el món socio-polític.
L'avaluació del locus de control és:
« | un mesurament de la capacitat de control i autocontrol, fins a quin punt els subjectes assoleixen controlar-se davant esdeveniments socials o en cas contrari com són influenciats per aquests en el seu actuar. | » |
— Manrique, 1999, p. 118. |
© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search