Maksim Gorki

Maksim Gorki

Nom original	(ru) Алексей Максимович Пешков
Biografia
Naixement	16 març 1868 (Julià) Nijni Nóvgorod (Imperi Rus)
Mort	18 juny 1936 (68 anys) Gorki-10 (Unió Soviètica)
Causa de mort	pneumònia
Sepultura	Necròpolis de la Muralla del Kremlin
Residència	Capri (1906–1913) Sant Petersburg Nijni Nóvgorod Sorrento Moscou
Religió	Ateisme
Activitat
Camp de treball	Ficció literària
Ocupació	escriptor, autobiògraf, periodista, diarista, polític, dramaturg, poeta, periodista d'opinió, dramaturg, novel·lista, editor
Activitat	1892 - 1936
Ocupador	Casa Puixkin
Partit	Partit Obrer Socialdemòcrata Rus
Membre de	Unió d'Escriptors Soviètics
Moviment	Realisme socialista
Nom de ploma	Максим Горький Иегудиил Хламида
Participà en
1934	1934 Soviet Writers' Congress (en)
30 abril 1907 (Julià)	V Congrés del Partit Obrer Socialdemòcrata de Rússia
Obra
Obres destacables Twenty-six Men and a Girl (1890) La Mare (1902) The Lower Depths (1913) My Childhood (1925) The Life of Klim Samgin
Localització dels arxius	Biblioteques de la Universitat de Pennsilvània [ Ms. Coll. 30] Biblioteca del Congrés dels Estats Units [ mm 80001734]
Família
Cònjuge	Iekaterina Peixkova Maria Andréieva
Fills	Maxim Peshkov  () Iekaterina Peixkova
Cronologia
març 1933-octubre 1933	crema de llibres a l'Alemanya nazi
Premis (27 octubre 1932)  Orde de Lenin (1903, 1904)  Griboyedov Prize (en)  Académicien honoraire des Beaux-Arts (fr)
Signatura

Maksim Gorki (en rus: Макси́м Го́рький), de vegades conegut en català com a Màxim Gorki, va ser el pseudònim utilitzat per Aleksei Maksímovitx Péixkov (en rus: Алексе́й Макси́мович Пе́шков o Пешкóв^[a]) (Nijni Nóvgorod, 28 de març de 1868 – Moscou, 18 de juny de 1936) fou un escriptor rus i soviètic, un dels fundadors del mètode literari del realisme socialista i activista polític.^[1][2] Va ser nominat cinc vegades per al Premi Nobel de Literatura.^[3] Les obres més famoses de Gorki són Els baixos fons (1902), Vint-i-sis homes i una nena, El cant del petrell, La meva infantesa, La mare, Els estiuejants i Els fills del sol. El mateix Gorki va jutjar algunes d'aquestes obres com a fracassos, i La mare ha estat sovint criticada (el mateix Gorki pensava que la mare era un dels seus majors fracassos).^[4] Tanmateix, hi ha hagut judicis més càlids d'algunes obres postrevolucionàries menys conegudes com les novel·les El negoci d'Artamónov (1925) i La vida de Klim Samguín (1925–1936); aquesta última es considera l'obra mestra de Gorki i de vegades ha estat vista per la crítica com una obra modernista. A diferència dels seus escrits pre-revolucionaris (coneguts pel seu "antipsicologisme"), els últims treballs de Gorki es diferencien amb un retrat ambivalent de la revolució russa i "un interès poc modern per la psicologia humana" (com va assenyalar DS Mirski).^[5] Va tenir associacions amb altres escriptors russos Lev Tolstoi i Anton Txékhov, tots dos esmentats per Gorki a les seves memòries.

Gorki va ser actiu en l'emergent moviment comunista marxista. Es va oposar públicament al règim tsarista i durant un temps es va relacionar estretament amb Lenin i l’ala bolxevic del partit de Bogdànov. Durant una part important de la seva vida, va ser exiliat de Rússia i més tard de la Unió Soviètica. El 1932, va tornar a l'URSS per invitació personal de Ióssif Stalin i hi va viure fins a la seva mort el juny de 1936. Després del seu retorn va ser declarat oficialment el "fundador del realisme socialista ". Malgrat la seva reputació oficial, les relacions de Gorki amb el règim soviètic eren força difícils. Els estudiosos moderns consideren que la seva ideologia de la construcció de Déu és diferent del marxisme-leninisme oficial, i la seva obra encaixa amb l'etiqueta de "realista socialista". La seva obra segueix sent controvertida.

Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «lower-alpha» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="lower-alpha"/> corresponent.