Mar d'Aral Sud

Mar d'Aral Sud
	El Mar d'Aral en el 2011. Els tres llacs al sud i a l'oest es troben les restes del mar d'Aral Sud.
Tipus	endorreic, llac natural
Localització
Entitat territorial administrativa	província d'Aktobé (Kazakhstan), província de Khizilordà i Karakalpakistan (Uzbekistan)
	45° 00′ N, 58° 30′ E / 45°N,58.5°E
Afluent	només aigües subterrànies; (anteriorment l'Amudarià)
Dades i xifres
Profunditat	màxim: 40 m; mitjana: 15 m
Superfície	3.500 km²; 7.300 km²; 10.780 km²
Mesures i indicadors
Salinitat	70—100‰
Activitat
Data de dissolució o abolició	2003

La Mar d'Aral Sud (o el Mar d'Aral Sud) era un llac d'aigua salada de l'Àsia central de la meitat sud de l'antiga conca del Mar d'Aral, que es va assecar en gran part perquè les aigües dels dos rius que l'alimentaven, el Sirdarià i l'Amudarià pràcticament no arribaven a dur-hi aigua, a causa del desenvolupament de la irrigació per a l'agricultura.

Comparació de la mar d'Aral en 1989 i 2003. El 2003, la mar d'Aral Nord i Sud són dos volums d'aigua definits

Es va formar el 1986 a conseqüència de la caiguda dràstica del nivell del mar d'Aral, i per tant va sorgir la península de Kokaral que va portar a la separació del Mar d'Aral Nord, on encara rep les minvades aigües del Sirdarià, respecte del Sud. El Mar d'Aral Sud només rep les aigües superficials de les inundacions causades per la fosa de la neu que són particularment importants.

A partir del 2002, la retirada de les aigües va engendrar també la creació d'un llac petit, el llac Barsakelmes, que es troba separat del seu extrem nord.

El 2003 el mateix Mar d'Aral Sud es va dividir en dues conques principals que envolten l'antiga Illa Renaixement. Un estret canal va relligar la conca occidental amb l'oriental, on el fons és molt més pla.

El 2008 el Mar Oriental es va dividir de nou, i al maig de 2009 va restar completament assecat.^[1]^[2]

El 2010, es va omplir parcialment de nou gràcies a l'aigua de desglaç.^[3] La conca del Mar d'Aral Occidental és més profunda, té una mica de reemplenatge d'aigües subterrànies al nord-oest en 2 km³ per any, la qual cosa li permet d'estabilitzar la seva mida a 2700-3500 km²,^[4] i així probablement evitaria la dessecació total.

↑ Harald Frater. «scinexx | Aralsee: Ostbecken ist jetzt Wüste: Satellitenaufnahmen dokumentieren dramatische Austrocknung der letzen Jahre - Wüsten, Aralsee, Desertifikation, Wasser, Bewässerung, Landschaft, Landwirtschaft, Flüsse». Scinexx.de. [Consulta: 1r setembre 2013].
↑ «Freshwater Ecoregions of the World». Feow.org, 26-02-2013. Arxivat de l'original el 2012-07-29. [Consulta: 1r setembre 2013].
↑ «The Shrinking Aral Sea Recovers : Image of the Day». Earthobservatory.nasa.gov. DOI: 10.1111/j.1440-1770.2010.00437.x. [Consulta: 1r setembre 2013].
↑ «Groundwater discharge into the Aral Sea after 1960». Sciencedirect.com. [Consulta: 1r setembre 2013].^{[Enllaç no actiu]}

[1] Harald Frater. «scinexx | Aralsee: Ostbecken ist jetzt Wüste: Satellitenaufnahmen dokumentieren dramatische Austrocknung der letzen Jahre - Wüsten, Aralsee, Desertifikation, Wasser, Bewässerung, Landschaft, Landwirtschaft, Flüsse». Scinexx.de. [Consulta: 1r setembre 2013].

[2] «Freshwater Ecoregions of the World». Feow.org, 26-02-2013. Arxivat de l'original el 2012-07-29. [Consulta: 1r setembre 2013].

[3] «The Shrinking Aral Sea Recovers : Image of the Day». Earthobservatory.nasa.gov. DOI: 10.1111/j.1440-1770.2010.00437.x. [Consulta: 1r setembre 2013].

[4] «Groundwater discharge into the Aral Sea after 1960». Sciencedirect.com. [Consulta: 1r setembre 2013].^{[Enllaç no actiu]}

[1]

[2]

[3]

[4]