Mar de Weddell

Mar de Weddell

Tipus	Mar marginal
Epònim	James Weddell
Part de	oceà Antàrtic
Localització
Continent	Antàrtida
Entitat territorial administrativa	Regió Antàrtica
73° S, 45° O / 73°S,45°O / -73; -45
Dades i xifres
Profunditat	6.820 m
Superfície	2.800.000 km²

El Mar de Weddell és una gran part de l'oceà Antàrtic compresa entre la Península Antàrtica per l'oest, les Illes Òrcades del Sud pel nord, la Terra de Coats i la Terra de la Princesa Marta a l'est. Al sud se troba la segona barrera de gel més gran del món: el conjunt Filchner-Ronne, que es recolza a la Terra d'Edith Ronne. Aquesta barrera envolta en gran part l'Illa Berkner. Al costat del litoral de la Península Antàrtica hi ha la plataforma de gel Larsen, la part nord de la qual s'ha anat col·lapsant ràpidament els darrers anys. Els seus límits terrestres estan definits per la badia formada a partir de les costes de Terra de Coats i la Península Antàrtica. El punt més oriental és el cap Norvègia a la Terra de la Princesa Marta, Terra de la Reina Maud. A l'est del cap Norvègia hi ha el mar del Rei Haakon VII. Gran part de la part sud del mar està coberta per la Plataforma de gel Filchner-Ronne.

La part de l'Antàrtida ubicada a l'oest d'aquest mar, fins al Mar de Ross, s'anomena Antàrtida Occidental o Menor, i a l'est, Antàrtida Oriental o Major.

L'amplada màxima d'aquest mar és d'uns 2.000 km, i cobreix una àrea de 2,8 milions de km².

El seu nom és en honor del mariner britànic James Weddell que s'internà en aquest mar el 1823 arribant fins als 74° S. Fou explorat àmpliament per primera vegada per l'escocès William S. Bruce entre 1902 i 1904. En aquest mar, el vaixell d'Ernest Shackleton, l'Endurance, fou atrapat i destruït pel gel.

Es creu que la separació de l'excontinent Gondwana va començar al Mar de Weddell.

El mar es troba dins de les dues reivindicacions territorials antàrtiques superposades de l'Antàrtida Argentina, el Territori Antàrtic Britànic, i també parcialment del Territori Antàrtic Xile. En el seu punt més ample, el mar té uns 2000 km, i la seva àrea és d'uns 2,8 km².^[1]

Diverses plataformes de gel, inclosa la plataforma de gel Filchner-Ronne, voregen el mar de Weddell. Algunes de les plataformes de gel del costat est de la Península Antàrtica, que antigament cobrien aproximadament 10.000 km² del mar de Weddell, havien desaparegut completament el 2002. Els científics han considerat que el mar de Weddell té l'aigua més clara de qualsevol mar. Investigadors de l’Institut Alfred Wegener, en trobar un disc de Secchi visible a una profunditat de 80 m el 13 d'octubre de 1986, va comprovar que la claredat corresponia a la de l'aigua destil·lada.^[2]

En el seu llibre de 1950 The White Continent, l'historiador Thomas R. Henry escriu: "El mar de Weddell és, segons el testimoni de tots els que han navegat per les seves aigües plenes de tèmpans, la regió més traïdora i lúgubre de la terra. El mar de Ross és relativament pacífic, previsible i segur."^[3] Continua durant un capítol sencer, relatant els mites del tritó de cabell verd vist a les aigües gelades del mar, la incapacitat de les tripulacions per navegar per un camí cap a la costa fins al 1949, i traïdores " congelacions de cop" que van deixar vaixells, com l’Endurance 1912 d'Ernest Shackleton, a mercè dels bancs de gel.