Marcel Proust

Marcel Proust
	;
Biografia
Naixement	(fr) Valentin Louis Georges Eugène Marcel Proust ; 10 juliol 1871 ; 16è districte de París (França)
Mort	18 novembre 1922 (51 anys); 16è districte de París (França)
Causa de mort	pneumònia, presumiblement
Sepultura	cementiri de Père-Lachaise, 85 48° 51′ 47″ N, 2° 23′ 42″ E / 48.863071°N,2.394975°E; Marcel Proust's tomb (en)
Formació	École Libre des Sciences Politiques ; Universitat de París
Activitat
Camp de treball	Novel·la
Lloc de treball	París (1886–1922); Dordrecht
Ocupació	novel·lista, crític literari, poeta, escriptor, assagista, prosista
Gènere	Novel·la riu, assaig i pastitx
Obra
Obres destacables	Obres destacables (1919) A l'ombra de les noies en flor; (1952) Jean Santeuil; (segle XX) A la recerca del temps perdut ;
Localització dels arxius	The Rare Book & Manuscript Library (en) ;
Família
Cònjuge	cap valor
Pares	Adrien Proust i Jeanne Weil Proust
Germans	Robert Proust
Cronologia
21 novembre 1922	funeral (església de sant Pere de Chaillot)
Premis	Premis (1920) Cavaller de la Legió d'Honor; (1919) premi Goncourt, per l'obra A l'ombra de les noies en flor ;
	Signatura

Valentin Louis Georges Eugène Marcel Proust, més conegut com a Marcel Proust (barri d'Auteuil, París, 10 de juliol del 1871 - 18 de novembre del 1922),^[1] fou un important escriptor francès.^[2] La seva obra més coneguda és A la recerca del temps perdut, una col·lecció de set novel·les escrites entre 1908 i 1922 i publicades entre 1913 i 1927; de les set, les tres darreres són pòstumes. Treballà en l'obra fins a l'extenuació i morí d'esgotament a causa d'una bronquitis mal curada.

Va fer amistat amb Robert de Montesquiou, i gràcies a ell s'introdueix entre 1894 i 1900 en els cercles dels salons més aristocràtics.^[3] A partir de l'estiu del 1895, emprengué la redacció d'una novel·la amb el títol pòstum de Jean Santeuil, el nom del protagonista, un recull de fragments però no una obra acabada, en què evocà sobretot el cas Dreyfus, en el qual va prendre part activa.

L'any 1896, va publicar Els plaers i els dies, un recull de poemes en prosa, retrats i narracions en un estil decadentista. El llibre va passar gairebé desapercebut i va donar a Proust una reputació de mundà i diletant que no es va esvair fins a la publicació dels primers volums de l'obra A la recerca del temps perdut.

Estudià l'esteta anglès John Ruskin, intel·lectual que havia prohibit que en traduïssin els llibres en vida. En morir Ruskin el 1900, Proust es posà a traduir-lo al francès. Amb aquesta intenció, emprengué diversos "pelegrinatges ruskinians" al nord de França, a Amiens i sobretot a Venècia. Més endavant, es distanciaria d'ell tot afirmant que apreciar una obra perquè un determinat escriptor en parla és pervertir l'art: cal estimar l'obra en si mateixa.

En català ha estat traduït per Manel Pla, Jaume Vidal Alcover (amb Maria Aurèlia Capmany), Anna Casassas, Jaume Bofill i Ferro, Joan Casas, Josep M. Pinto i Valèria Gaillard.

↑ Marcel Proust (1871-1922).
↑ «Marcel Proust». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ William C. Carter. Marcel Proust: A Life, with a New Preface by the Author. Yale University Press, 16 abril 2013, p. 756–. ISBN 978-0-300-19179-0.

[1] Marcel Proust (1871-1922).

[2] «Marcel Proust». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[Carter2013-3] William C. Carter. Marcel Proust: A Life, with a New Preface by the Author. Yale University Press, 16 abril 2013, p. 756–. ISBN 978-0-300-19179-0.

[1]

[2]

[3]