Menandre

Menandre d'Atenes

Bust de Menandre
Biografia
Naixement	343 aC ↔ 344 aC Cefísia
Mort	291 aC ↔ 290 aC (40/59 anys) Freattyda (Grècia) (en)
Causa de mort	ofegament
Formació	escola peripatètica
Activitat
Ocupació	Poeta
Activitat	S. IV aC - S. III aC
Gènere	Comèdia
Moviment	Nova comèdia
Professors	Alexis de Turis i Teofrast
Obra
Obres destacables El malcarat Misoumenos Samia Epitrepontes Aspis Sikyonioi (307 aC) Perikeiromene (segle IV aC) Encheiridion
Família
Parella	Glycera
Pares	Diopites   i Hegesistrata
Premis
Lenees

Menandre (grec antic: Μένανδρος, llatí: Menander; Atenes, ca. 342/341 aC — Atenes, ca. 292/290 aC)^[1][2] fou un poeta grec, el més distingit dels poetes de la nova comèdia.

Va escriure 108 comèdies ^[3] i va obtenir premi al festival de Lenees vuit vegades.^[4] Es desconeix el seu historial a les Dionísia, però pot ser que hagi estat igualment espectacular. Un dels escriptors de l'antiguitat més populars, la seva obra es va perdre durant l'edat mitjana i és coneguda actualment de manera molt fragmentària, bona part de la qual es va descobrir al segle xx. Només una obra, El malcarat, ha sobreviscut gairebé sencera, inclosa dins un dels papirs Bodmer trobats a Oxirrinc.

Menandre va trobar molts imitadors romans. L'Eunuc, Àndria, El turmentador de si mateix i Els germans de Terenci (anomenat per Cèsar dimidiatus Menander) van ser pres de Menandre, però alguns d'ells semblen ser adaptacions i combinacions de més d'una obra. Així, a l'Àndria es van combinar La dona d'Andros de Menandre i La dona de Perinthos, a L'eunuc i l'Adulador, mentre que Els germans es va compilar en part a partir de Menandre i en part a partir de Dífil. En general, se suposa que l'original de l'Hècyra de Terenci (com el de Phormio) no és Menandre, sinó Apol·lodor de Carist. Els Bàquides i l'Estic de Plaute probablement es van basar en El doble enganyador i Els homes fraternals de Menandre, però el Poenulus no sembla ser del Cartagines, ni la Mostel·lària de L'aparició, malgrat la semblança de títols. Cecili Estaci, Lucius Lanuvinus, Turpilius i Atilius també van imitar Menandre. A més se li va acreditar l'autoria d'alguns epigrames de dubtosa autenticitat; les cartes adreçades a Ptolemeu Soter i els discursos en prosa sobre diversos temes esmentats per la Suda són probablement falsos.