Menandre

Plantilla:Infotaula personaMenandre d'Atenes
Imatge
Bust de Menandre
Biografia
Naixement343 aC ↔ 344 aC Modifica el valor a Wikidata
Cefísia Modifica el valor a Wikidata
Mort291 aC ↔ 290 aC Modifica el valor a Wikidata (40/59 anys)
Freattyda (Grècia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortofegament Modifica el valor a Wikidata
Formacióescola peripatètica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPoeta
ActivitatS. IV aC - S. III aC
GènereComèdia
MovimentNova comèdia Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsAlexis de Turis i Teofrast Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
ParellaGlycera Modifica el valor a Wikidata
ParesDiopites Modifica el valor a Wikidata  i Hegesistrata Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm1618267 Goodreads (autor): 81914
Find a Grave: 87196529Modifica el valor a Wikidata

Menandre (grec antic: Μένανδρος, llatí: Menander; Atenes, ca. 342/341 aCAtenes, ca. 292/290 aC)[1][2] fou un poeta grec, el més distingit dels poetes de la nova comèdia.

Va escriure 108 comèdies [3] i va obtenir premi al festival de Lenees vuit vegades.[4] Es desconeix el seu historial a les Dionísia, però pot ser que hagi estat igualment espectacular. Un dels escriptors de l'antiguitat més populars, la seva obra es va perdre durant l'edat mitjana i és coneguda actualment de manera molt fragmentària, bona part de la qual es va descobrir al segle xx. Només una obra, El malcarat, ha sobreviscut gairebé sencera, inclosa dins un dels papirs Bodmer trobats a Oxirrinc.

Menandre va trobar molts imitadors romans. L'Eunuc, Àndria, El turmentador de si mateix i Els germans de Terenci (anomenat per Cèsar dimidiatus Menander) van ser pres de Menandre, però alguns d'ells semblen ser adaptacions i combinacions de més d'una obra. Així, a l'Àndria es van combinar La dona d'Andros de Menandre i La dona de Perinthos, a L'eunuc i l'Adulador, mentre que Els germans es va compilar en part a partir de Menandre i en part a partir de Dífil. En general, se suposa que l'original de l'Hècyra de Terenci (com el de Phormio) no és Menandre, sinó Apol·lodor de Carist. Els Bàquides i l'Estic de Plaute probablement es van basar en El doble enganyador i Els homes fraternals de Menandre, però el Poenulus no sembla ser del Cartagines, ni la Mostel·lària de L'aparició, malgrat la semblança de títols. Cecili Estaci, Lucius Lanuvinus, Turpilius i Atilius també van imitar Menandre. A més se li va acreditar l'autoria d'alguns epigrames de dubtosa autenticitat; les cartes adreçades a Ptolemeu Soter i els discursos en prosa sobre diversos temes esmentats per la Suda són probablement falsos.

  1. «Menander» (en anglès). Encyclopædia Britannica, 2003.
  2. «Menandre». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 16 novembre 2012].
  3. Suidas μ 589
  4. Apollodorus: Chronicle, fr.43 Arxivat 2017-05-16 a Wayback Machine.

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search