Mercenari

Aquest article tracta sobre els soldats. Si cerqueu els membres de l'orde de la Mercè, vegeu «Mercedari».

Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. L'usuari Ignasi hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. Fou afegit el 11/8/2024.

Un mercenari, també anomenat soldat de fortuna o arma de lloguer, és una persona privada que s'uneix a un conflicte armat per a beneficis personals, és una altra banda aliena al conflicte i no és membre de cap altre militària oficial.^[1][2] Els mercenaris lluiten per diners o altres formes de pagament més que per interessos polítics. Hom sol considerar mercenaris aquella tropa que no forma part regularment d'un cos d'exèrcit, sinó que la comandància de l'exèrcit retribueix per a dur a terme una determinada tasca per un temps limitat (usualment una batalla o una campanya) i que no està regida per la disciplina comuna a l'exèrcit. El terme ha assolit connotacions despectives però és una figura estesa en totes les cultures al llarg del temps, com a l'Imperi Romà o el persa.

A partir del segle xx, els mercenaris s'han vist cada cop més amb menys dret a la protecció de les regles de guerra que els no mercenaris. Les Convencions de Ginebra declaren que els mercenaris no són reconeguts com a combatents legítims i no han de rebre les mateixes proteccions legals que el personal de servei capturat de les forces armades.^[3] A la pràctica, que una persona sigui o no un mercenari pot ser una qüestió de grau, ja que els interessos financers i polítics es poden solapar.