Mercenari

Profilo di capitano antico, de Leonardo da Vinci, també conegut com il Condottiero, 1480. Condotiero significa contratista en el seu sentit més literal, però passà a aplicar-se als caps dels grups mercenaris a Itàlia durant la baixa edat mitjana i el Renaixement.

Un mercenari, també anomenat soldat de fortuna o arma de lloguer, és una persona privada que s'uneix a un conflicte armat per a beneficis personals, és una altra banda aliena al conflicte i no és membre de cap altre militària oficial.[1][2] Els mercenaris lluiten per diners o altres formes de pagament més que per interessos polítics. Hom sol considerar mercenaris aquella tropa que no forma part regularment d'un cos d'exèrcit, sinó que la comandància de l'exèrcit retribueix per a dur a terme una determinada tasca per un temps limitat (usualment una batalla o una campanya) i que no està regida per la disciplina comuna a l'exèrcit. El terme ha assolit connotacions despectives però és una figura estesa en totes les cultures al llarg del temps, com a l'Imperi Romà o el persa.

A partir del segle xx, els mercenaris s'han vist cada cop més amb menys dret a la protecció de les regles de guerra que els no mercenaris. Les Convencions de Ginebra declaren que els mercenaris no són reconeguts com a combatents legítims i no han de rebre les mateixes proteccions legals que el personal de servei capturat de les forces armades.[3] A la pràctica, que una persona sigui o no un mercenari pot ser una qüestió de grau, ja que els interessos financers i polítics es poden solapar.

  1. «Protocol Additional to the Geneva Conventions of 12 August 1949, and relating to the Protection of Victims of International Armed Conflicts (Protocol 1), Article 47». International Committee of the Red Cross. Arxivat de l'original el 2 January 2016. [Consulta: 20 abril 2018].
  2. «International Convention against the Recruitment, Use, Financing and Training of Mercenaries». The Office of the United Nations High Commissioner for Human Rights. Arxivat de l'original el 9 June 2022. [Consulta: 25 gener 2023].
  3. Guiora, Amos N.. Top Ten Global Justice Law Review Articles 2008. Oxford University Press, 2009, p. 175. ISBN 978-0195399752. 

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search