Michael von Faulhaber

Michael von Faulhaber

(1936)
Biografia
Naixement	5 març 1869 Heidenfeld (Alemanya) (en)
Mort	12 juny 1952 (83 anys) Múnic (Alemanya)
Sepultura	Catedral de Nostra Senyora de Múnic
Cardenal 7 març 1921 – Arquebisbe de Múnic i Freising 26 maig 1917 – 12 juny 1952 ← Francis von Bettinger – Josef Wendel → Diòcesi: bisbat de Freising Bisbe d'Espira 19 febrer 1911 – 26 maig 1917 Bisbe diocesà 4 novembre 1910 – ← Konrad Busch – Ludwig Sebastian → Diòcesi: bisbat d'Espira
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Formació	Priesterseminar Würzburg (en) (1889–) Celtis Gymnasium (en) (1879–) Gymnasium (en) Universitat de Würzburg
Activitat
Ocupació	bisbe catòlic (1911–), sacerdot catòlic (1892–), professor d'universitat, teòleg, militant de la resistència, polític
Ocupador	Universitat d'Estrasburg
Membre de	KStV Normannia Würzburg (en) (1888–)
Carrera militar
Branca militar	Exèrcit de Baviera
Conflicte	Primera Guerra Mundial
Consagració	Francis von Bettinger
Participà en
1r març 1939	Conclave de 1939
2 febrer 1922	Conclave de 1922
Família
Pares	Michael Faulhaber   i Margarete Faulhaber
Premis (1951)  Gran Creu 1a classe de l'Orde al Mèrit de la República Federal Alemanya (1949)  Ciutadà honorari de Múnic  Creu de Ferro de 2a classe  Orde del Mèrit Militar  Orde al Mèrit de la Corona Bavaresa  Orde de Sant Hubert  Orde de Sant Alexandre

Michael von Faulhaber (5 de març de 1869 - 12 de juny de 1952) va ser un cardenal i arquebisbe catòlic de Múnic durant 35 anys, des de 1917 fins a la seva mort el 1952. Faulhaber va rebutjar la República de Weimar per estar arrelada a la traïció^[1] i es va oposar al govern democràtic en general, afavorint una monarquia catòlica. Faulhaber va reconèixer públicament el govern nazi com a legítim, va requerir que el clergat catòlic continués fidel al govern nazi i va mantenir ponts entre el feixisme i l'Església.^[2] Va ordenar a Joseph Ratzinger (el futur papa Benet XVI) com a sacerdot el 1951, i va ser l'últim cardenal supervivent designat pel papa Benet XV.

Faulhaber és una figura controvertida. Els apologistes catòlics han intentat retratar-lo com un anti-nazi compromès. D'altres han destacat la seva connivència. El 2017, el Bund fur Geistesfreiheit Munchen, en una carta oberta que reclamava el canvi de nom de cardenal-Faulhaber-Strasse, va titllar que era insuportable que un antisemita com Faulhaber encara hagués de ser honorat amb un nom de carrer. Faulhaber havia escrit en una entrada del diari de setembre de 1933 que esperava que Hitler aconseguís fer el que Bismarck no havia pogut fer i "erradicar el mal del sistema democràtic parlamentari". La carta oberta citava l'odi antisemític de Faulhaber vers Kurt Eisner, la seva extensió de 1936 al règim nazi el dret a "prendre mesures contra els excessos del judaisme a la seva zona", la seva proclamació el 1936 del "compromís unànime dels bisbes alemanys amb el Führer i la seva obra històrica mundial" i la seva crida de 1938 perquè els catòlics "facin un vot d'adscripció al Führer a l'hora de la història mundial".^[3]