Micromasclisme

El micromasclisme són les diferents idees, actituds i pràctiques de discriminació de les dones i les nenes, que es donen tant en l’àmbit privat com públic, legitimades per l’entorn més immediat perquè estan normalitzades socialment. Per la seva naturalesa subtil i pel fet d’estar molt integrades a la vida quotidiana, solen ser més difícils d’identificar com a formes de dominació i violència. Per aquesta raó, els micromasclismes sovint no són impugnats ni tampoc susciten rebuig social. És el masclisme normalitzat socialment. Tanmateix, pel fet d’estar naturalitzats, són la base d’altres formes de violència masclista més evidents o agressives, com ara el maltractament físic, el maltractament sexual o el maltractament psicològic. El terme micromasclisme va ser encunyat pel psicòleg argentí Luis Bonino (1996).^[1]

Així, es consideren micromasclismes tots els comportaments interpersonals, els comentaris verbals i les actituds exercides per homes o dones que contribueixen a la dominació i violència contra les dones en la vida quotidiana. A diferència d'altres formes de violència masclista que poden ser socialment condemnades i denunciades habitualment, aquestes pràctiques, més subtils, que reflecteixen i fomenten la desigualtat entre homes i dones, són legitimades per l'entorn social, com per exemple totes les relacionades amb el fet d'ignorar -o fins i tot menysprear- la menstruació o aprofitar-se'n del "treball de cura" de la dona. Es considera, a més, que conformen la base i donen lloc a una tendència que pot desenvolupar-se donant lloc a altres formes més agressives, ja considerades delicte, de maltractament emocional, psicològic, físic, sexual o econòmic. És a dir, que els micromasclismes són la base de la violència de gènere o violència masclista.^[2][3][4][5]