Muses

Les muses^[1] o heliconíades són a la mitologia grega les divinitats que inspiren les arts de l'oratòria, el teatre, la dansa i la música. Són germanes entre elles. Segons algunes tradicions són filles de Zeus i Mnemosine,^[2] mentre que a d'altres ho són d'Harmonia, o d'Urà i Gea, és a dir, el cel i la terra.^[3] Els romans van associar les muses a les fonts.

Al principi, n'eren tres, com les Càrites, anomenades per Pausànias: Aede, Mneme i Mèlete. El culte a totes tres muses es donava especialment a Delfos i a Sició. A Lesbos, hi havia un culte dedicat a les set muses. Al final, el nombre de muses es va establir en nou, cadascuna de les quals inspirava i protegia un gènere diferent: poesia èpica, tragèdia, dansa, poesia lírica, himnes, astronomia, comèdia, història i música.

Malgrat que l'origen del seu culte va ser la Pièria, prop de l'Olimp, finalment es van situar al Parnàs, la muntanya en la qual s'assentava el santuari de Delfos, en ser associades al culte d'Apol·lo. Cap musa té descendència directa, perquè romanen verges, tot i que algunes tradicions els atribueixen matrimonis i fills igual que a la majoria dels déus grecs.

De les nou muses tradicionals van emergir les diferents classificacions de les arts.