Nakba

Nakba

31° 47′ N, 35° 13′ E / 31.78°N,35.22°E / 31.78; 35.22
Tipus	dispossession (en) neteja ètnica
Data	1948
Localització	Mandat Britànic de Palestina (Imperi Britànic)
Objectiu	Jewish state (en)
Causa	sionisme
Efectes	refugiats palestins
Cronologia
	Guerra arabo-israeliana de 1947-1949
Format per
1948 Palestinian exodus (en) 1949–1956 Palestinian exodus (en) Ongoing Nakba (en)

Nakba és un terme àrab (àrab: النكبة, an-Nakba) que significa ‘catàstrofe’ o ‘desastre’, utilitzat per designar a l'èxode del poble palestí (àrab: الهجرة الفلسطينية, al-hijra al-filasṭiniyya). Segons l'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats Palestins (UNRWA) són refugiats palestins les «persones que vivien al Mandat Britànic de Palestina entre juny de 1946 i maig de 1948 i que van perdre les seves cases i mitjans de vida a conseqüència de la Guerra arabo-israeliana de 1948.»^[1]

La UNRWA conjuntament amb una Comissió Tècnica designada a aquest efecte, van presentar davant l'assemblea general de l'ONU un informe que estima la xifra de refugiats en aproximadament 711.000 àrabs. Aquest informe deixa constància que aquestes xifres corresponen a les targetes de racionament atorgades per qüestions humanitàries.^[2] Les estimacions israelianes són de 520.000 refugiats, mentre que les fonts palestines parlen de 900.000.^[3]

La Resolució 194 de l'Assemblea General de l'ONU de l'11 de desembre de 1948 seria la primera a esmentar la necessitat d'arribar a un acord equitatiu i just per a tornada o compensacions dels refugiats, siguin aquests àrabs o jueus.^[4]

En l'actualitat, a causa que l'ONU considera refugiats els descendents dels refugiats de 1948, el seu nombre s'ha incrementat fins a arribar als 4 milions.^[5]

L'èxode palestí marca l'inici del problema dels refugiats palestins, un dels principals contenciosos del conflicte àrab-israelià. Només un terç d'aquests 700.000 refugiats (100.000 a Líban, 60.000 a Síria, 70.000 a Transjordània, 7.000 a Egipte i 4.000 a l'Iraq) són en rigor «refugiats» segons l'ONU. Els 190.000 palestins que es van instal·lar a la Franja de Gaza i els 280.000 que ho van fer a Cisjordània són, segons la terminologia de l'ONU, «desplaçats» interns dins del propi país. Sense que això vagi en detriment del desastre humà, de vegades s'ha ressenyat com a dada rellevant per comprendre'n el veritable abast, que tant els refugiats com els desplaçats romandran en el mateix domini lingüístic, religiós i sociocultural.

L'expulsió per la força o «desplaçament obligatori» de la població autòctona palestina ha ocorregut altres cops, com el 1967 amb la Guerra dels Sis Dies, després de la qual molts palestins es van veure obligats a l'exili, molts d'ells per segona vegada.^[6] Israel nega tota responsabilitat respecte als refugiats i l'atribueix als països àrabs. La posició majoritària en l'Estat d'Israel respecte a la tornada dels refugiats àrabs i els seus descendents és que, de concretar-se, l'existència d'Israel com a Estat jueu i democràtic, pilars fonamentals del sionisme, es veuria seriosament compromesa des del punt de vista demogràfic, atès que la població àrab es convertiria en majoritària a Israel.^[7]

El dia de la Nakba (àrab: يوم النكبة, yawm an-Nakba) és el dia en el qual els palestins commemoren l'inici de l'èxode (la creació de l'estat d'Israel). Se celebra el 15 de maig i és la data commemorativa més important del calendari palestí. És commemorada amb protestes i celebracions també en altres llocs fora de Palestina.