Back Nan-Yue ALS نانياو Arabic Nanyue AST Dinastiyang Triệu BCL Nàng-uŏk-guók CDO Nan-jüe Czech Nanyue Danish Nan-Yue German Βασίλειο των Νανγιούε Greek Nanyue English
| ||||
|
| ||||
| ||||
 Ubicació de Nanyue en la seva màxima extensió | ||||
| Informació | ||||
|---|---|---|---|---|
| Capital | Panyu | |||
| Altres idiomes | Xinés antic Yue antic | |||
| Religió | Religió tradicional xinesa Xamanisme local | |||
| Moneda | Banliang | |||
| Geografia | ||||
| Població | 111 (est.): 1.302.805 | |||
| Període històric | ||||
| Campanya de la dinastia Qin contra les tribus Yue | 204 aC | |||
| Conquesta Han de Nanyue | 111 | |||
| Política | ||||
| Forma de govern | Monarquia | |||
| Emperador o rei | ||||
| • 204–137 aC: | Zhao Tuo | |||
| • 137–122 aC: | Zhao Mo | |||
| • 122–113 aC: | Zhao Yingqi | |||
| • 113–112 aC: | Zhao Xing | |||
| • 112–111 aC: | Zhao Jiande | |||
| Primer ministre | ||||
| • 130–111 aC: | Lü Jia | |||
.svg)
| Nanyue | ||
|---|---|---|
| Xinès: | 南越 | |
| Mandarí | ||
| Pinyin: | Nányuè | |
| Wade-Giles: | Nan²-yüeh4 | |
| Cantonès | ||
| Jyutping: | Naam⁴-jyut⁶ | |
| Yale: | Nàahm-yuht | |
| Min Nan | POJ: | Lâm-oa̍t |
| Significat literal: | "Yue del sud" | |
Nanyue (xinès: 南越[1]o 南粤[2]),[3] Nam Việt (vietnamita Nam Việt)[4] o Namz Yied (zhuang Namzyied), fou un antic regne governat per monarques xinesos[5][6]de la dinastia Triệu que ocupava les subdivisions xineses modernes de Guangdong,[7] Guangxi,[7] Hainan,[8] Hong Kong,[8]i Macau,[8]així com parts del sud de Fujian[9]i el nord del Vietnam.[7]Nanyue va ser establert per Zhao Tuo, llavors comandant de Nanhai de l'Imperi Qin, l'any 204 aC després del col·lapse de la dinastia Qin. Al principi, estava format per les comandàncies de Nanhai, Guilin i Xiang.
L'any 196 aC, Zhao Tuo va retre homenatge a l'emperador Gaozu de Han, i la dinastia Han es referia a Nanyue com un "servent estranger", és a dir, un estat vassall. Al voltant de l'any 183 aC, les relacions entre els Nanyue i la dinastia Han es varen agrir, i Zhao Tuo va començar a referir-se a si mateix com a emperador, cosa que suggereix un estatus igualitari entre Nanyue i la dinastia Han. El 179 aC, les relacions entre els Han i Nanyue van millorar, i Zhao Tuo va tornar a presentar-se, aquesta vegada a l'emperador Wen de Han com a estat súbdit. La submissió era una mica superficial, ja que Nanyue va conservar l'autonomia dels Han, i Zhao Tuo va ser anomenat "emperador" a tot Nanyue fins a la seva mort. L'any 113 aC, el líder de la quarta generació, Zhao Xing, intentar incloure formalment Nanyue com a part de l'Imperi Han. El seu primer ministre, Lü Jia, s'hi va oposar amb vehemència i posteriorment va matar Zhao Xing, va instal·lar el seu germà major Zhao Jiande al tron i va forçar un enfrontament amb la dinastia Han. L'any següent, l'emperador Wu de Han va enviar 100.000 soldats a la guerra contra Nanyue. Al final de l'any, l'exèrcit havia destruït Nanyue i establert el govern Han. L'estat dinàstic va durar 93 anys i va tenir cinc generacions de monarques.
L'existència de Nanyue va permetre a la regió de Lingnan d'evitar el caos que va envoltar el col·lapse de la dinastia Qin. Va permetre a la regió del sud d'evitar gran part de les dificultats experimentades per les regions del nord, predominantment xineses Han. El regne va ser fundat per líders originaris de la plana central de la Xina,[5][6]i va ser el responsable de portar la burocràcia i tècniques artesanals d'estil xinès als habitants de les regions del sud, així com el coneixement de la llengua i el sistema d'escriptura xinesos.
Els governants nanyue van promoure una política d'"harmonització i reunió de les cent tribus Yue" (xinès: 和集百越), i van encoratjar els han ètnics a immigrar des de la regió del riu Groc cap al sud. Aleshores, els governants de Nanyue no estaven en contra de l'assimilació de les cultures Yue i Han. [10]
Al Vietnam, els governants de Nanyue són coneguts com la dinastia Triệu.
- ↑ Sima Qian. «史记·南越列传 // Registres històrics: biografies de Yue del sud». A: Registres del Gran Historiador (en xinès). Vol. 113. Beijing: 中华书局, 1959, p. 2967-2977.
- ↑ Ban Gu. «汉书·西南夷两粤朝鲜传 // Han Shu·Yi del sud-oest, Guangdong i biografia coreana». A: Llibre de Han. Vol. 95. Beijing: 中华书局, 1962, p. 3837-3863.
- ↑ «Site of Southern Yue State» (en anglès). UNESCO. [Consulta: 26 agost 2019].
- ↑ Keat Gin Ooi. Southeast Asia: A Historical Encyclopedia (en anglès). ABC-CLIO, 2004, p. 932. ISBN 1-57607-770-5.
- ↑ 5,0 5,1 Wicks, Robert. Money, Markets, and Trade in Early Southeast Asia: The Development of Indigenous Monetary Systems to AD 1400 (en anglès), 2018, p. 27. ISBN 9781501719479.
- ↑ 6,0 6,1 Walker, Hugh. East Asia: A New History (en anglès), 2012, p. 107. ISBN 9781477265178.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Yang, Wanxiu; Zhong, Zhuo'an. 廣州簡史 [Una breu història de Guangzhou] (en xinès), 1996, p. 24. ISBN 9787218020853.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 南越国史迹研讨会论文选集 [Ponències seleccionades del Simposi sobre llocs històrics del Vietnam del Sud] (en xinès), 2005, p. 225. ISBN 9787501017348.
- ↑ Xie, Xuanjun. 中国的本体、现象、分裂、外延、外扩、回想、前瞻、整合 [Ontologia xinesa, fenomen, divisió, extensió, abast, retrospecció, previsió, integració] (en xinès), 2017, p. 57. ISBN 9781365677250.
- ↑ Zhang i Huang, 2008, p. 418-422.
© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search