Neogen

Fanerozoic

Quaternari

Holocè (0,0117 Ma)

Plistocè (2,58 Ma)

Neogen

Pliocè (5,333 Ma)

Miocè (23,03 Ma)

Paleogen

Oligocè (33,9 Ma)

Eocè (56,0 Ma)

Paleocè (66,0 Ma)

Mesozoic

Cretaci (~ 145,0 Ma)

Juràssic (201,3 ± 0,2 Ma)

Triàsic (251,902 ± 0,024 Ma)

Paleozoic

Permià (298,9 ± 0,15 Ma)

Carbonífer (358,9 ± 0,4 Ma)

Devonià (419,2 ± 3,2 Ma)

Silurià (443,8 ± 1,5 Ma)

Ordovicià (485,4 ± 1,9 Ma)

Cambrià (541 ± 1,0 Ma)

El Neogen és un període geològic del Cenozoic que comprèn el Miocè i el Pliocè. El període Neogen segueix el període Paleogen i precedeix el període Quaternari. Va des de fa 23,03 ± 0,05 milions d'anys fins fa 2,588 milions d'anys. Antigament també incloïa el Plistocè i l'Holocè, actualment classificats dins el Quaternari.^[1]

Actualment, hi ha un moviment entre els geòlegs (especialment els geòlegs marins del neogen) per incloure el Quaternari dins el Neogen, mentre que d'altres (especialment els geòlegs terrestres del neogen) insisteixen que el Quaternari és un període diferent amb un registre distintiu. La terminologia un xic confusa i la manca d'acord entre els geòlegs pel que fa als límits jeràrquics és deguda a la difuminació dels períodes, cada vegada més petits a mesura que s'acosta al present, i a la conservació geològica, que fa que el registre sedimentari més recent quedi escampat en una àrea molt més gran i mostrant molts més ambients. Dividint el Cenozoic en tres períodes (Paleogen, Neogen i Quaternari) en lloc de fer-ho en set, els períodes són més comparables a la duració dels períodes a les eres Mesozoica i Paleozoica.

El Neogen dura uns 21 milions d'anys. Durant el Neogen, els mamífers i les aus evolucionaren bastant. Moltes altres formes romangueren relativament estables. Hi hagué moviments continentals, essent-ne el més important la connexió entre Amèrica del Nord i del Sud cap a finals del Pliocè. El clima es refredà més durant el Neogen, culminant en les glaciacions continentals al Quaternari.