Olot

Olot
	Bandera Escut d'armes
Sobrenom	La ciutat dels volcans
Localització
	42° 10′ 56″ N, 2° 29′ 20″ E / 42.1822°N,2.489°E
Estat	Espanya
	;
Comunitat autònoma	Catalunya
	;
Província	província de Girona
	;
Comarca	Garrotxa
Capital	Olot
Conté la subdivisió	Batet de la Serra ; Sant Cristòfol les Fonts
Població humana
Població	37.975 (2023) (1.309,48 hab./km²)
Llars	392 (1553)
Gentilici	olotí, olotina
Geografia
Part de	Parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (1985–)
Diòcesi	bisbat de Girona
Superfície	29 km²
Banyat per	Fluvià
Altitud	443 m
Limita amb	la Vall de Bianya ; les Preses ; la Vall d'en Bas ; Santa Pau ; Sant Joan les Fonts ; Riudaura
Dades històriques
Creació	1206
Festa Major	festes del Tura (8 de setembre)
Patrocini	Santuari de la Mare de Déu del Tura, Esteve màrtir i Sabina de Roma
Organització política
Òrgan executiu	Ajuntament d'Olot (Escó: 21)
• Batlle	Josep Berga i Vayreda (2019–)
Representació política
• Equip de govern	8 JUNTS i 3 ERC
• Oposició	4 CUP, 4 PSC, 1 ACTIVEM i 1 VOX
Identificador descriptiu
Codi postal	17800
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	17114
Codi IDESCAT	171143
Altres
Agermanament amb	Notre-Dame-de-Bondeville ; Tuïr
Lloc web	olot.cat

Olot (pronunciat [u'lɔt])^[1] és un municipi i ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Garrotxa i cap del partit judicial d'Olot. És una ciutat especialment coneguda pel seu interès natural i per trobar-se envoltada pel Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. És l'única ciutat catalana situada a l'interior d'un parc natural.^[2]

S'alça sobre roques volcàniques produïdes per l'activitat dels set volcans que l'envolten, el Montolivet, el Montsacopa, la Garrinada, les Bisaroques, el Torín, el del Bac de les Tries i el de Ca l'Isidret.^[2] Algunes zones urbanes es troben literalment sobre volcans, com el del Puig del Roser.^[3]

El municipi olotí té un ric patrimoni natural i paisatgístic amb boscos de roure pènol, roure de fulla gran, faig i alzinars, nombroses fonts, els Aiguamolls de la Moixina i la Deu, l'altiplà basàltic de Batet i el volcà del Croscat, l'erupció més recent de la península Ibèrica, amb un gran tall a la cara nord, resultat d'una antiga extracció de gredes, que permet observar-ne l'estructura interior. Està adherida a la Xarxa Europea del Paisatge.^[4]

↑ «Nomenclàtor oficial de toponímia major: Olot». Arxivat de l'original el 2020-01-03. [Consulta: 21 agost 2020].
↑ ^2,0 ^2,1 Folch i Duran, Arnau; Martí i Molist, Joan; Planagumà i Guàrdia, Llorenç. Estimats volcans. El vulcanisme, del Pacífic a la Garrotxa. Mètode. Universitat de València, 2018, p. 147 i 158. ISBN 978-84-9133-143-8.
↑ «Troben restes de l'antic volcà del Puig del Roser a les obres del Firal d'Olot». Nació Garrotxa, 20-08-2018. Arxivat de l'original el 2022-08-10 [Consulta: 10 agost 2022].
↑ «Olot és el primer municipi del país en adherir-se a la Xarxa Europa del Paisatge». Nació Digital, 22-01-2011. Arxivat de l'original el 2014-07-14 [Consulta: 23 gener 2011].

[nomenclator-1] «Nomenclàtor oficial de toponímia major: Olot». Arxivat de l'original el 2020-01-03. [Consulta: 21 agost 2020].

[:0-2] 2,0 ^2,1 Folch i Duran, Arnau; Martí i Molist, Joan; Planagumà i Guàrdia, Llorenç. Estimats volcans. El vulcanisme, del Pacífic a la Garrotxa. Mètode. Universitat de València, 2018, p. 147 i 158. ISBN 978-84-9133-143-8.

[3] «Troben restes de l'antic volcà del Puig del Roser a les obres del Firal d'Olot». Nació Garrotxa, 20-08-2018. Arxivat de l'original el 2022-08-10 [Consulta: 10 agost 2022].

[4] «Olot és el primer municipi del país en adherir-se a la Xarxa Europa del Paisatge». Nació Digital, 22-01-2011. Arxivat de l'original el 2014-07-14 [Consulta: 23 gener 2011].

[1]

[2]

[3]

[4]