Orde de Sant Benet

Benedictins
	Ordo Sancti Benedicti
	Escut heràldic de l'orde
Tipus	monàstic
Nom oficial	Orde de Sant Benet
Nom oficial llatí	Ordo Sancti Benedicti
Sigles	O.S.B.
Altres noms	benets, monjos negres
Hàbit	hàbit negre amb túnica, escapulari i caputxa negres, cinyell negre a la túnica
Lema	Ora, et labora (Resa, i treballa).
Objectiu	vida en comunitat, ofici diví, treball
Fundació	529, Montecassino per Sant Benet de Núrsia
Regla	de Sant Benet
Patrons	Sant Benet
Branques i reformes	Benedictines (s. VII-IX), Cluny (910), Cister (1098), camaldulesos (1012), Vallombrosa (1070), Congregació de Montevergine (1126), olivetans (1319)
Primera fundació	Subiaco (ca. 500); Montecassino, 529
Fundacions destacades	Subiaco, Sant Pau Extramurs (Roma), Saint-Germain-des-Près (París), Solesmes, Fulda, Reichenau, Westminster, Leyre, Santo Domingo de Silos
Fundacions a terres de parla catalana	Ripoll, Montserrat, Sant Pere de Rodes, Sant Miquel de Cuixà
Persones destacades	Silvestre II, Sant Beda el Venerable, Sant Pere Damià, abat Oliba, Sant Anselm de Canterbury, Guido d'Arezzo, François Rabelais, Joan Cererols, Dom Pérignon, Benito Jerónimo Feijoo, Cassià Maria Just
Lloc web	http://www.osb.org

L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina. Va ser fundada per Benet de Núrsia^[1] a principis del segle VI dins l'Abadia de Montecassino.^[2]^[3] Els seus monjos van ser coneguts com a benedictins, benets o monjos negres.

↑ «Benet». Gran Enciclopèdia Catalana, 01-11-1986. [Consulta: 18 desembre 2021].
↑ Aguilera, Blanca Garí De. Història medieval universal. Edicions Universitat Barcelona, 2005-07-04, p. 14. ISBN 978-84-475-2947-6.
↑ Montserrat, Jiménez Sureda. Crist i la història: Els inicis de la historiografia eclesiàstica catalana en el seu context europeu. Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2015-05-19, p. 200. ISBN 978-84-490-5092-3.

[1] «Benet». Gran Enciclopèdia Catalana, 01-11-1986. [Consulta: 18 desembre 2021].

[2] Aguilera, Blanca Garí De. Història medieval universal. Edicions Universitat Barcelona, 2005-07-04, p. 14. ISBN 978-84-475-2947-6.

[3] Montserrat, Jiménez Sureda. Crist i la història: Els inicis de la historiografia eclesiàstica catalana en el seu context europeu. Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2015-05-19, p. 200. ISBN 978-84-490-5092-3.

[1]

[2]

[3]