Ursus arctos ![]() | |
---|---|
![]() Os bru a Hongria | |
Dades | |
Període de gestació | 7 mesos ![]() |
Principal font d'alimentació | salmó, mel, bolet, planta medicinal, baia, ou, residu alimentari, poma, síndria, cérvol comú, ant, bisó, senglar, pera, enciam, truita, cabirol, conill de bosc, esquirol, carronya, lèmming, llebre comuna, uapití, isard, mufló, cérvol mul, cérvol de Virgínia, ren, insectes, bou mesquer, bou, ovella, Cucumis sativus, Tubercle, cabra, Sus scrofa domesticus, cérvol mesquer comú, mufló de Dall, bresca, mol·lusc, marisc, Marmota, Castor, peix, encallament de cetacis, maduixa, cirera, pruna, dacsa, Suslic de Richardson, raïm, Vaccinium vitis-idaea, cuc i larva ![]() |
Font de | bilis d'ós ![]() |
Longevitat màxima | 40 anys ![]() |
Hàbitat | matollar, bosc i taigà ![]() |
Pes | 500 kg ![]() |
Nombre de cries | 2,5 ![]() |
Període | |
Estat de conservació | |
![]() | |
Risc mínim | |
UICN | 41688 ![]() |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Mammalia |
Ordre | Carnivora |
Família | Ursidae |
Gènere | Ursus |
Espècie | Ursus arctos ![]() Linnaeus, 1758 |
Nomenclatura | |
Significat | Os os |
Distribució | |
![]() ![]() |
L'os bru (Ursus arctos), onso o ossa (al Pallars[2]) és una espècie de mamífer carnívor de la família dels ossos (Ursidae) originari d'Euràsia i Nord-amèrica. Tot i que hi ha una gran variabilitat entre les diferents subespècies, els ossos bruns eurasiàtics solen tenir una llargada d'entre 120 i 210 cm i pesar entre 135 i 250 kg,[3] mentre que els nord-americans generalment tenen una llargada d'aproximadament 250 cm i pesen uns 410 kg. L'os de Kodiak, una subespècie del sud d'Alaska, és el carnívor terrestre vivent més gros del món, amb una llargada de més de 300 cm i un pes de 780 kg.[4] Els ossos bruns i els ossos polars tenen una similitud genètica suficient per reproduir-se i tenir híbrids fèrtils. Malgrat el que el seu nom pot suggerir, el seu pelatge gairebé mai no és exclusivament bru. No hi ha consens sobre el nombre de subespècies: a principis del segle xx se'n reconeixien fins a 90 a Nord-amèrica i 271 a Euràsia, la gran majoria de les quals ja no es consideren vàlides.[5]
© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search