Ovella

Ovella

Ovis aries
Dades
Principal font d'alimentació	gespa, fibra alimentària, fenc, Fòrbia, Bromus tectorum, Euphorbia virgata, Pueraria thomsonii, Centaurea maculosa i sagebrush (en)
Font de	sheep wool (en) , moltonina i llet d'ovella
Període
Plistocè inferior - recent[1]
Estat de conservació
Domesticació
Taxonomia
Super-regne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Mammalia
Ordre	Artiodactyla
Família	Bovidae
Tribu	Caprini
Gènere	Ovis
Espècie	Ovis aries Linnaeus, 1758
Nomenclatura
Significat	Ovella moltó

Les ovelles o bens (Ovis aries) són una espècie de mamífers artiodàctils de la família dels bòvids mantinguts com a bestiar. Les ovelles són l'espècie més nombrosa del seu gènere i molt probablement descendeixen del mufló salvatge d'Europa i Àsia.

Les ovelles foren un dels primers animals a ser domesticat per a usos agrícoles i se les valora principalment per la seva llana i la seva carn. La llana d'una ovella és la més usada de tots els animals i se la sol recollir per mitjà de l'esquila. La carn ovina rep el nom de carn de xai quan és d'un animal jove i carn de be quan és d'un animal adult. Continuen sent importants avui en dia per la seva llana i la seva carn i a vegades també se les cria per la pell d'ovella, per la seva llet o com a organisme model en la investigació científica.

La ramaderia ovina es practica arreu del món i ha tingut un paper central en moltes civilitzacions. Actualment, Austràlia, Nova Zelanda, els països de la Patagònia i el Regne Unit són els principals productors d'ovelles.

Sent un animal clau en la història de la ramaderia, les ovelles ocupen un lloc molt important a la cultura humana, al llenguatge modern i en la simbologia. Com a bestiar, solen associar-se amb el simbolisme pastoral i arcadià. Apareixen en molts mites (com ara el Velló d'Or) i grans religions, especialment les abrahàmiques. Tant en els ritus religiosos antics com en els moderns, les ovelles han servit d'animals de sacrifici.