Paixtu

Paixtu
پښتو ژبه
	;
Tipus	llengua natural, macrollengua i llengua viva
Ús
Parlants nadius	39.000.000 (2007 )
Rànquing	82ª (del nord) i 92ª (del sud)
Oficial a	l'Afganistan
Estat	Afganistan, Pakistan, Índia
Classificació lingüística
	llengua humana; llengües indoeuropees; llengües indoiranianes; llengües iràniques; llengües iràniques orientals
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet àrab i escriptura àrab
Institució de normalització	no està regulat
Codis
ISO 639-1	ps
ISO 639-2	pus
ISO 639-3	pus
Glottolog	pash1269
Linguasphere	58-ABD-a
Ethnologue	pus
ASCL	4102
IETF	ps

El paixtu és la llengua autòctona del poble Paixtu i parlada a l'Afganistan, el Pakistan i parts de l'Índia amb vora 45,5 milions de parlants, documentada des del segle xvi.^[1]^[2]^[3] Pertany a la branca irànica de la família indoeuropea.^[4] El seu lèxic conté molts manlleus de l'àrab clàssic, ja que la majoria dels seus parlants són musulmans.

L'accent és lliure i les frases tendeixen a tenir el verb al final. Les paraules tenen dos gèneres i flexió de cas (directe o oblic). És una llengua ergativa pel que fa al sistema verbal.

↑ «Pashtūn nell'Enciclopedia Treccani» (en italià). [Consulta: 16 octubre 2022].
↑ «Pashto language | Britannica» (en anglès). [Consulta: 16 octubre 2022].
↑ «Idioma pastún - EcuRed» (en castellà). [Consulta: 16 octubre 2022].
↑ Edebebéon+ Catalá 1er de Eso (en catalá).

[1] «Pashtūn nell'Enciclopedia Treccani» (en italià). [Consulta: 16 octubre 2022].

[2] «Pashto language | Britannica» (en anglès). [Consulta: 16 octubre 2022].

[3] «Idioma pastún - EcuRed» (en castellà). [Consulta: 16 octubre 2022].

[4] Edebebéon+ Catalá 1er de Eso (en catalá).

[1]

[2]

[3]

[4]