Palau de Versalles

Palau de Versalles
Nom en la llengua original	(fr) Château de Versailles
Dades
Tipus	palau
Part de	Conjunt de Versailles
Arquitecte	J Hardouin-Mansart
Construcció	1677 - 1710
Ús	palau, museu d'art i lloc de rodatge
Característiques
Estil arquitectònic	Barroc
Material	pedra, marbre i miralls
Mesura	600 () m
Superfície	67.000 m²
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Versalles (França)
Localització	Conjunt de Versailles
48° 48′ 17″ N, 2° 07′ 13″ E / 48.8047°N,2.1203°E / 48.8047; 2.1203
Format per	Galeria dels Miralls Salas de las Crosadas (oc) Opèra reial de Versalhas (oc) escalièr dels Ambassadors (oc)
Monument històric catalogat
Data	31 octubre 1906
Identificador	PA00087673
Patrimoni de la Humanitat
Tipus	Patrimoni cultural  → Europa-Amèrica del Nord
Data	?, Criteris PH: (i), (ii) i (vi)
Identificador	83
Plànol
Activitat
Fundador	Lluís XIII de França
Propietat de	Corona de França
Ocupant	Museu d'Història de França
Visitants anuals	4.741.758 (2006)
Lloc web	en.chateauversailles.fr

El palau de Versalles és el gran palau dels reis de França, a la ciutat que li dona el nom, al departament d'Yvelines (l'Illa de França), a uns 20 km de París. Fou fet construir per Lluís XIII i fet ampliar per ordre de Lluís XIV. La més famosa de les estances és el Saló dels miralls. Lluís XIV va deixar París i va decidir construir Versalles, com una petita ciutat allunyada dels problemes. Tindria diverses etapes constructives, marcades per les amants de Lluís XIV.

• Primera etapa (1661-1668): seria un palau petit de cacera al que se'n van afegir dues ales laterals que, en tancar-se, va conformar la plaça d'armes. Són façanes de maó usant també la pissarra.
• Segona etapa (1668-1678): Lluís XIV pretén traslladar la cort a Versalles definitivament. André Le Nôtre projecta dos ales laterals per donar prioritat visual al jardí. La façana que dona al jardí es construeix seguint el model italià. Té un primer pis de carreus encoixinats. El pis noble és de doble alçària amb crugies reculades jugant amb entrants i sortints i alternant columnes i pilastres. Finalment, el tercer pis, l'àtic, és rematat per una sèrie de figures escultòriques que gairebé no deixen veure la caiguda de la coberta.
• Tercera etapa (1678-1680): es va construir la capella reial a l'ala nord del palau, obra de Mansart. L'edifici és de doble alçada i amb un accés directe al nivell zero des de l'exterior. La tribuna reial està situada el pis principal i era des d'on el rei i la seva família escoltaven la missa.

El 1684, un enginyer liegès, Rennequin Sualem va construir-hi la màquina de Marly que havia de pujar l'aigua del Sena (un desnivell de 163 metres) per a alimentar les fonts dels jardins del castell.