Back Paul Reynaud AN بول رينو Arabic بول رينو ARZ Пол Рейно Bulgarian Paul Reynaud Czech Paul Reynaud Danish Paul Reynaud German Πωλ Ρεϊνώ Greek Paul Reynaud English Paul Reynaud Esperanto
 Paul Reynaud (1933) | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Jean Paul Reynaud  15 octubre 1878 Barceloneta de Provença (França) |
| Mort | 21 setembre 1966 (87 anys) Neuilly-sur-Seine (França) |
| Sepultura | Cementiri de Montparnasse |
 Representant de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa | |
Representa: França 13 agost 1949 – 1r abril 1959 | |
| Ministre d'Economia, Finances i Indústria de França | |
| 26 juliol 1948 – 28 agost 1948 ← René Mayer – Christian Pineau → Membre del gabinet: Gouvernement André Marie (fr)  | |
| Ministre d'Afers Exteriors de França | |
| 5 juny 1940 – 16 juny 1940 ← Édouard Daladier – Henri Philippe Pétain → | |
| Primer ministre de França | |
| 20 març 1940 – 16 juny 1940 ← Édouard Daladier – Henri Philippe Pétain → | |
 Ministre de Justícia de França | |
| 12 abril 1938 – 1r novembre 1938 ← Marc Rucart – Paul Marchandeau → | |
| Conseller general | |
 Diputat a l'Assemblea Nacional | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Catolicisme |
| Formació | HEC Paris |
| Activitat | |
| Camp de treball | Política i dret |
| Lloc de treball | París |
| Ocupació | polític, periodista, advocat, jurista |
| Partit | Aliança Republicana Democràtica (1901–1949) Centre Nacional d' Independents i Camperols (1949–1966) |
| Membre de | |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Primera Guerra Mundial |
| Obra | |
| Localització dels arxius |
|
| Família | |
| Cònjuge | Jeanne Henri-Robert (1912–1913) Christiane Mabire (1949–1966) |
| Parella | Hélène de Portes |
| Fills | Colette Serge Evelyne Alexandre |
Premis | |
 | |
Paul Reynaud (1878 – 1966) va ser un polític francès actiu en el període d'entre guerres i posteriorment després de la Segona Guerra Mundial. Va ser partidari del liberalisme econòmic i adversari d'Alemanya. Va ser el penúltim Primer Ministre de França de la Tercera República i el vicepresident del Partit de centre dreta, Aliança Republicana Democràtica. A partir de la invasió alemanya de França, el 1940, Reynaud persistentment va refusar un armistici i va dimitir. Va ser arrestat per l'administració de la França Lliure, comandada per Philippe Petain. Va ser empresonat a Alemanya i després a Àustria fins l'alliberament de 1945.
© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search