Pedosfera

Diagrama dels processos de bioturbació que tenen lloc a la zona més superficial de la litosfera, que alhora pertany a la pedosfera.

La pedosfera (del grec πέδον [pédon] sòl, terra + σφαίρα [sfaíra] esfera) és la capa més exterior de l'escorça terrestre, la part més superficial de les terres emergides i sota la vegetació, que està formada pel sòl i està subjecta als processos de pedogènesi que originen els sòls.[1][2] Actua com a integrador de la litosfera, l'atmosfera, la hidrosfera i la biosfera.[3][4]

El procés de formació del sòl (pedogènesi) pot començar sense l'ajuda de la biologia, però s'accelera significativament en presència de reaccions biològiques. La formació del sòl comença amb la descomposició química i/o física dels minerals per formar el material inicial que se superposa al substrat del llit de roca. La biologia ho accelera en secretar compostos àcids (àcids predominantment fúlvics) que ajuden a trencar la roca. Els pioners biològics particulars són els liquens, les molses i les plantes portadores de llavors,[5] però es produeixen moltes altres reaccions que diversifiquen la composició química de la capa inicial del sòl. Una vegada que els productes de meteorització i descomposició s'acumulen, un cos coherent del sòl permet la migració de fluids tant verticalment com lateralment a través del perfil del sòl, cosa que causa l'intercanvi iònic entre les fases sòlida, líquida i gasosa. A mesura que passa el temps, la geoquímica de la capa de sòl es desviarà de la composició inicial del llit de roca i evolucionarà a una química que reflecteix el tipus de reaccions que hi tenen lloc.[6]

  1. «sòl | enciclopèdia.cat». [Consulta: 4 abril 2021].
  2. Gonzalez, Rodrigo. «¿Qué es la pedósfera y cuáles son sus características?» (en castellà). [Consulta: 4 abril 2021].
  3. «Elissa Levine, 2001, The Pedosphere As A Hub». Arxivat de l'original el 2007-10-30. [Consulta: 6 juny 2011].
  4. «What Is the Pedosphere?» (en anglès americà). [Consulta: 30 juliol 2021].
  5. Cooper, R. «The Role of Lichens in Soil Formation and Plant Succession». Ecology, 34, 4, 1953, pàg. 805–807. DOI: 10.2307/1931347. JSTOR: 1931347.
  6. Schlesinger, W.H..; Bernhardt, E.S.. Biogeochemistry: analysis of global change (en anglès). 3ª. Oxford: Academic Press, 2013. ISBN 978-0123858740. 

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search