Peixos

Aquest article tracta sobre un tipus d'animals. Vegeu-ne altres significats a «Peix (desambiguació)».

Peixos

Nom comú sense valor taxonòmic
Organismes amb aquest nom
Acanthodii † Agnatha Chondrichthyes Osteichthyes Placodermi † (no inclou Tetrapoda)

Els peixos són animals craniats de vida aquàtica que tenen brànquies i manquen d'extremitats amb dits. Inclouen les mixines, les llamprees, els peixos cartilaginosos, els peixos ossis i els seus parents extints. Un 95% de les espècies actuals són peixos d'aletes radiades o actinopterigis i, alhora, un 99% d'aquests són teleostis.

Els primers organismes que es poden considerar peixos eren cordats de cos tou que aparegueren durant el període Cambrià. Encara que mancaven de columna vertebral, el notocordi els permetia superar els invertebrats en agilitat. Els peixos anaren evolucionant i diversificant-se tot al llarg del Paleozoic. Un bon grapat d'espècies d'aquesta era desenvoluparen una cuirassa externa per protegir-se dels depredadors. Els primers peixos amb mandíbules sorgiren durant el període Silurià i molts d'ells (com ara els taurons) passaren de ser preses d'artròpodes a esdevenir temibles depredadors marins.

La majoria dels peixos són ectoterms (animals de sang freda), cosa que els permet ajustar la temperatura corporal als canvis de temperatura del medi que els envolta, tot i que alguns dels nedadors actius de grans dimensions, com ara el tauró blanc i els tunninis, són capaços de mantenir una temperatura central més alta.

Els peixos formen un grup parafilètic, és a dir, un calaix de sastre definit per l'exclusió d'un tàxon (els tetràpodes) d'un altre de major (els vertebrats), i no per la possessió de característiques derivades comunes. Com és propi dels primers vertebrats, són aquàtics i, a diferència del que observem en els tetràpodes, la respiració es produeix per brànquies (excepte els dipnous o peixos pulmonats, que fan ús d'un principi de pulmó) situades en clivelles de la faringe. La locomoció es basa en una forma hidrodinàmica, amb moviments laterals del cos auxiliats per extremitats que són aletes. El grup és molt heterogeni i inclou formes tan dispars com les lamprees, els taurons o les tonyines, totalitzant prop de 30.000 espècies. L'especialitat de la zoologia que s'ocupa específicament dels peixos es diu «ictiologia».

Els peixos mostren signes d'intel·ligència.