Pobresa

La pobresa és la situació de no poder satisfer les necessitats físiques i/o psicològiques bàsiques d'una o més persones a causa de la manca de béns materials i/o immaterials suficients per portar una vida digna. En aquest sentit, és el contrari que riquesa i al·ludeix a un estat de carència. A Espanya, un de cada tres habitants es troba en risc d'exclusió.^[1]

Segons l'Acadèmia Valenciana de la Llengua també és correcte emprar pobrea.^[2]

Etimològicament el terme prové del terme llatí paupertas, que originalment es refereix a la condició de «pauperos» que significa, literalment, «parir o generar poc» i aplicat al bestiar i, per derivació, al terreny pobre, és a dir, estèrils o de poc rendiment. D'aquesta accepció de la pobresa, com manca de potencial o capacitat per produir, deriva en un concepte diferent que assenyala a la mateixa com manca d'una sèrie de bens i serveis bàsics.^{[cal citació]}

És un paràmetre sempre comparatiu, per això es pot parlar de pobresa absoluta (manca de menjar, casa i aigua potable), pobresa extrema (definida pel Banc Mundial com tenir ingressos inferiors a un dòlar diari) o pobresa (viure amb menys de 3 dòlars al dia). Aquests nivells varien en funció del país que es tracti (per exemple a Espanya és pobre el que no arriba al 50 per cent dels ingressos mitjans de l'Estat). Al món hi ha 1.200 milions de persones en situació de pobresa extrema.^{[cal citació]}

Els països pobres són anomenats subdesenvolupats o del Tercer món. Es concentren en els continents d'Àsia i sobretot Àfrica, tot i que la pobresa està estesa arreu del món, incloent les riques ciutats industrialitzades (quart món).^{[cal citació]}