Poder judicial

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Aquest article tracta sobre la forma de govern. Vegeu-ne altres significats a «Poder judicial d'Espanya».

El poder judicial és un poder estatal on hi ha tots els jutges i magistrats, que tenen l'encàrrec d'administrar justícia en nom del rei, en casos de monarquia, una justíca que segons la Constitució emana del poble.^[1] Al cos de jutges d'un país se l'anomena judicatura.^[2]

En tots els països democràtics d'avui en dia existeixen com a mínim 3 poders bàsics, que són: el poder legislatiu (senat, parlament o corts), el poder executiu (el del govern pròpiament) i el poder judicial (tribunals).^[3]

La funció del poder judicial és molt important, com indica la "Constitucion Española de 1978" en l'article 117 es deixa ben clar: "El poder judicial és l'encarregat de què les lleis es compleixin, els jutges només tenen dret a posar condemnes dintre de la llei".^[4] Això significa, que el poder judicial és un càrrec molt important per la convivència de la societat.

Segons la teoria clàssica de Montesquieu de la separació de poders, que distingeix entre poder legislatiu, executiu i judicial, la divisió garanteix la llibertat del ciutadà.^[5] Montesquieu va escriure la seva teoria després d'un viatge a Anglaterra on va interpretar que un poder judicial independent pot ser un fre eficaç del poder executiu. Sota aquesta separació de poders, neix l'anomenat estat de dret, en el qual els poders públics estan igualment sotmesos a l'imperi de la llei. El poder judicial ha de ser independent per poder sotmetre a la resta de poders, especialment el poder executiu, quan aquests contravinguin l'ordenament jurídic i convertir-se en l'encarregat de fer efectiu la idea del dret com a element regulador de la vida social.^[5]