Poliomielitis

Poliomielitis
	Home amb la cama dreta atrofiada per la poliomielitis.
Tipus	infecció vírica, neuropatia perifèrica, malaltia adquirida de la motoneurona, malaltia viral del sistema nerviós central, malaltia infecciosa per enterovirus i malaltia
Epònim	Jakob Heine i Karl Oskar Medin
Especialitat	infectologia, neurologia i ortopèdia
Clínica-tractament
Símptomes	debilitat muscular, paràlisi, parèsia, signes de meningisme, febre, vòmit i diarrea
Exàmens	exploració física i cultiu viral
Tractament	tractament simptomàtic, massatge, physiotherapy (en) , somnífer, cirurgia ortopèdica i antiinflamatori
Patogènesi
Localització	sistema nerviós perifèric
Transmissió patògena	transmissió fecal-oral i transmissió per contacte
Causat per	Poliovirus
Causa de	epidèmia de poliomielitis a Otter Valley i epidèmia de poliomielitis de 1916
Classificació
CIM-11	1C81
CIM-10	A80, B91
CIM-9	045, 138
CIAP	N70
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana	0133245
DiseasesDB	10209
MedlinePlus	001402
eMedicine	ped/1843 pmr/6
MeSH	C02.182.600.700
Orphanet	2912
UMLS CUI	C0032371
DOID	DOID:4953

La poliomielitis, també anomenada pòlio, paràlisi infantil i malaltia de Heine-Medin, és una malaltia infecciosa vírica aguda que es transmet d'una persona a l'altra principalment per via fecal-oral.^[1] Tot i que aproximadament el 90% de les infeccions per pòlio no causen cap mena de símptomes, els individus afectats poden presentar una varietat de símptomes si el virus entra al flux sanguini.^[2]

En aproximadament l'1% dels casos, el virus entra al sistema nerviós central, infectant i destruint preferentment neurones motrius, provocant feblesa muscular i paràlisi flàccida. Poden produir-se diferents tipus de paràlisi, depenent de quins nervis estiguin afectats.

La pòlio espinal és la forma més comuna, i es caracteritza per una paràlisi asimètrica que en la majoria de casos afecta les cames. La pòlio bulbar causa una debilitat dels músculs innervats pels nervis cranials. La pòlio bulboespinal és una combinació de paràlisis bulbar i espinal.^[3]

↑ Cohen J. I.. «Chapter 175: Enteroviruses and Reoviruses». A: Kasper D. L., Braunwald E., Fauci A. S. et al. (editors). Harrison's Principles of Internal Medicine. 16a ed.. McGraw-Hill Professional, 2004, p. 1144. ISBN 0071402357.
↑ Ryan K. J., Ray C. G. (editors). «Enteroviruses». A: Sherris Medical Microbiology. 4a ed.. McGraw Hill, 2004, p. 535–7. ISBN 0-8385-8529-9.
↑ Atkinson W., Hamborsky J., McIntyre L., Wolfe S. (editors). «Poliomyelitis». A: Epidemiology and Prevention of Vaccine-Preventable Diseases (The Pink Book) (pdf). 10a ed.. Washington DC: Public Health Foundation, 2007, p. 101–14.

[Harrison-1] Cohen J. I.. «Chapter 175: Enteroviruses and Reoviruses». A: Kasper D. L., Braunwald E., Fauci A. S. et al. (editors). Harrison's Principles of Internal Medicine. 16a ed.. McGraw-Hill Professional, 2004, p. 1144. ISBN 0071402357.

[Sherris-2] Ryan K. J., Ray C. G. (editors). «Enteroviruses». A: Sherris Medical Microbiology. 4a ed.. McGraw Hill, 2004, p. 535–7. ISBN 0-8385-8529-9.

[PinkBook-3] Atkinson W., Hamborsky J., McIntyre L., Wolfe S. (editors). «Poliomyelitis». A: Epidemiology and Prevention of Vaccine-Preventable Diseases (The Pink Book) (pdf). 10a ed.. Washington DC: Public Health Foundation, 2007, p. 101–14.

[1]

[2]

[3]