Qataban

Qataban

Localització
15° 30′ N, 48° 00′ E / 15.5°N,48°E / 15.5; 48
Capital	Timna
Dades històriques
Creació	segle VIII aC
Dissolució	150 (Gregorià)
Següent	Kingdom of Hadhramaut (en)

L'article necessita algunes millores de redacció. Hi ha fragments mal redactats.

Qataban (àrab: قتبان, Qatabān) fou un antic poble i regne al Iemen. Per a la seua llengua vegeu qatabanita.

En època clàssica s'esmenta aquest poble com Cattabanenses o catabani (catabans).

Els seus dominis originals eren la vall de Beihan o Baihan i segurament també la d'Harib (paral·lela, a l'oest); el regne es va estendre després al sud cap a la regió d'Awsan (moderna governació d'al-Bayda) i cap a la Dathina. Alguns historiadors pensen que van arribar a la costa però això no ha pogut ser comprovat. Segons la documentació més antiga existent Saba va destruir Awsan i va alliberar als catabanites de la dominació ausanita.

La cronologia és discutida. L'escola americana encapçalada per Albright i Jamme pensa que va iniciar la seva eclosió al segle vi aC i va durar almenys 700 o 800 anys; l'escola europea amb Ryckmans i Pirenne la situa entre els segles IV aC i II dC. La inscripció més tardana que l'esmenta és del segle iv dC quan ja havia desaparegut.

La seva desaparició es sospita que pogué ser deguda a una aliança entre sabeus i hadhramites (hadramites de l'Hadramaut) i llavors Qataban hauria passat a sobirania d'Hadramaut.

Intenses excavacions es van fer el 1950 i 1951 (i en alguns altres moments puntuals) al Wadi Beihan, especialment a Hadjar Kuhlan. La capital era Timna i a Hayd Bin Akli s'han trobar algunes tombes i sembla haver estat la capital del regne en la seva esplendor, però va desaparèixer a causa d'un incendi. Abans de la seva extensió el centre de Qataban havia estat a Hadjar Bin Hunayd a mig camí entre Hadjar Kuhlan i la moderna Beihan. S'han trobat diversos vestigis a una de les rutes que uneix el Wadi Beihan i el Wadi Harib, la ruta de l'est i sud. El uadi Beihan estava molt ben irrigat mercès a un sistema de canals que foren també estudiats. Al Wadi Harib les excavacions es van centrar a Hadjar Hinu al-Zunayr. S'han trobar monedes que comencen al segle iii aC i imiten les peces atenenques.

El seu panteó estava format per una triada de deïtats principals i altres de menors: el deu lunar Ammm (els qatabanites s'anomenaven els fills d'Amm i el rei el primer fill d'Amm), el deu Athar (equivalent mascle d'Astarté o Ashtaroth), i una deessa solar sense nom, designada com "el Sol" o per adjectius femenins. Les divinitats menors tenien funcions específiques que generalment no es coneixen.

El rei o malik era el cap de Qataban i després de la confederació tribal dirigida per Qataban. No era pas un autòcrata i les lleis que promulgava estaven inspirades per altres funcionaris amb una gran varietat de títols amb funcions indeterminades; el rei no era el cap legislador sinó el dirigent del poder executiu i les seva tasca era promulgar i fer complir les lleis redactades pel cos legislatiu, i a dirigir les obres públiques; en temps de guerra dirigia l'exèrcit. El malik era tant el cap del regne (shab o associació de petites viles o comunitats) sinó el rei de la confederació tribal sobre la qual Qataban exercia l'hegemonia. El seu títol oficial era mkrb (la vocalització és desconeguda) de Qataban. En alguns casos dos germans o un pare i un fill van governar junts però en cap cas el títol apareix en plural i se suposa que encara que hi podia haver dos reis de Qataban només un d'aquests podia ser cap de la confederació. El mkrb era també perceptor dels impostos de Qataban i de la confederació, cap de l'administració i sacerdot d'Amm. El manteniment dels canals de reg i altres obres corresponia als terratinents. La institució dels treballs forçats era corrent i cada terratinent havia d'aportar un dia de treball de cada 15 pel manteniment de les obres.

El regne va adquirir gran riquesa pel comerç de l'encens i la mirra que es cremaven als altars. Va passar a Hadramaut al segle ii i a Himyar al final del segle iii.