Quark c

Quark c
Classificació	quark i partícula elemental
Composició	Partícula elemental
Estadística	Fermiònica
Grup	Quark
Generació	Segona
Interaccions	Forta, feble, electromagnètica, gravitatòria
Símbol	c
Antipartícula	Antiquark c (c)
Teorització	Sheldon Glashow,; John Iliopoulos,; Luciano Maiani (1970)
Descoberta	Burton Richter et al. (SLAC); (1974); Samuel Ting et al. (BNL); (1974)
Massa	1,29+0,05; −0,11 GeV/c2
Desintegració en	Quark estrany (~95%), quark avall (~5%)
Càrrega elèctrica	+2⁄3 e
Càrrega de color	Blau, verd o vermell
Espín	1⁄2
Encant	1
Isoespín feble	LH: +1⁄2, RH: 0
Hipercàrrega feble	LH: +1⁄3, RH: +4⁄3
Paritat	1
Supercompanya	Squark c
Número de partícula de Monte Carlo	4

El quark c (simbolitzat per la lletra c, pel seu nom anglès charmed, 'encantat'^[4]) és un quark, una partícula elemental de segona generació. Té una càrrega positiva de +²⁄₃ de la càrrega elemental (e) i una massa de 1,29+0,05
−0,11 GeV/c2, una mica més gran que la massa del protó, que el fan el tercer més massiu de tots els quarks. Els quarks c es troben als hadrons, que són partícules subatòmiques formades per quarks. Com a exemples d'hadrons que contenen quarks c poden citar-se el mesó J/ψ (J/ψ), el mesó D (D) o el barió sigma (Σ_c). Com tots els quarks, el quark c és un fermió amb espín de -¹⁄₂ i experimenta les quatre forces fonamentals: la gravetat, l'electromagnetisme, la interacció feble, i la interacció forta.

L'antipartícula del quark c és l'antiquark c que només es diferencia en el fet que algunes de les seves propietats són d'igual magnitud, però de signe oposat. La supercompanya és el squark c.

↑ K. Nakamura et al. (Particle Data Group). «PDGLive Particle Summary 'Quarks (u, d, s, c, b, t, b', t', Free)'». Particle Data Group, 2011. [Consulta: 8 agost 2011].
↑ Carl Rod Nave. «Transformation of Quark Flavors by the Weak Interaction». [Consulta: 6 desembre 2010]. «El quark c té un 5% de probabilitats de desintegrar-se en un quark d en comptes d'un quark s.»
↑ K. Nakamura et al. «Review of Particles Physics: The CKM Quark-Mixing Matrix». J. Phys. G, 37, 75021, 2010, pàg. 150.
↑ «quark». GEC. [Consulta: 29 novembre 2020].

[PDG2011-1] K. Nakamura et al. (Particle Data Group). «PDGLive Particle Summary 'Quarks (u, d, s, c, b, t, b', t', Free)'». Particle Data Group, 2011. [Consulta: 8 agost 2011].

[hyperphysics-2] Carl Rod Nave. «Transformation of Quark Flavors by the Weak Interaction». [Consulta: 6 desembre 2010]. «El quark c té un 5% de probabilitats de desintegrar-se en un quark d en comptes d'un quark s.»

[PDG2010_CKM-3] K. Nakamura et al. «Review of Particles Physics: The CKM Quark-Mixing Matrix». J. Phys. G, 37, 75021, 2010, pàg. 150.

[4] «quark». GEC. [Consulta: 29 novembre 2020].

[1]

[2]

[3]

[4]