Quark t

Quark t
	Una col·lisió amb quarks t implicats
Classificació	quark i partícula elemental
Composició	Partícula elemental
Estadística	Fermiònica
Grup	Quark
Generació	Tercera
Interaccions	Forta, feble, electromagnètica, gravitatòria
Símbol	t
Antipartícula	Antiquark t (t)
Teorització	Makoto Kobayashi i Toshihide Maskawa (1973)
Descoberta	Col·laboracions del CDF i DØ (1995)
Massa	172.9±1.5 GeV/c
Desintegració en	Quark fons (99,8%); quark estrany (0,17%); quark avall (0,007%)
Càrrega elèctrica	+2⁄3 e
Càrrega de color	Blau, verd o vermell
Espín	1⁄2
Cim	1
Isoespín feble	1⁄2 (levogir); 0 (dextrogir)
Hipercàrrega feble	1⁄3 (levogir); 4⁄3 (dextrogir)
Paritat	1
Supercompanya	stop squark (en)
Número de partícula de Monte Carlo	6

El quark t, simbolitzat $t$ , i també conegut com a quark cim o quark veritat (del nom anglès top o truth), és un partícula elemental i un dels elements fonamentals constitutius de la matèria. Igual que tots els altres cinc quarks, el quark t és un fermió amb espín –¹⁄₂, i experimenta les quatre forces fonamentals: la gravetat, l'electromagnetisme, la interacció feble, i la interacció forta. Presenta amb una càrrega elèctrica de +²⁄₃ e,^[2] i és la partícula elemental més massiva mai observada de 172,9±1,5 GeV/c²,^[1] que és aproximadament la mateixa massa que la de l'àtom de tungstè.

L'antipartícula del quark t és l'antiquark t, que només es diferencia perquè algunes de les seves propietats són d'igual magnitud però de signe oposat.

El quark t interacciona principalment mitjançant la força nuclear forta, però només pot desintegrar-se mitjançant la força nuclear feble. Gairebé de manera exclusiva, es desintegra en un bosó W i un quark b, però de vegades també pot desintegrar-se en un quark s, i en rares ocasions també en un quark d. El model estàndard de partícules prediu la seva vida mitjana en uns 5 × 10⁻²⁵ s.^[3]

↑ ^1,0 ^1,1 Nakamura, K. «Quarks» (PDF) (en anglès). Particle Data Group. Arxivat de l'original el 2012-01-10. [Consulta: 31 octubre 2011].
↑ Willenbrock, Scott. «The Standard Model and the Top Quark». A: H.B Prosper and B. Danilov (eds.). Techniques and Concepts of High-Energy Physics XII. 123. Kluwer Academic, 2003, p. 1–41 (NATO Science Series). ISBN 1402015909. Arxivat 2024-07-15 a Wayback Machine.
↑ Quadt, A. «Top quark physics at hadron colliders» (en anglès). The European Physical Journal C, 48, 3, 2006-12, pàg. 835–1000. Arxivat de l'original el 2024-07-15. DOI: 10.1140/epjc/s2006-02631-6. ISSN: 1434-6044 [Consulta: 15 juliol 2024].

[PDG2011-1] 1,0 ^1,1 Nakamura, K. «Quarks» (PDF) (en anglès). Particle Data Group. Arxivat de l'original el 2012-01-10. [Consulta: 31 octubre 2011].

[Willenbrock-2] Willenbrock, Scott. «The Standard Model and the Top Quark». A: H.B Prosper and B. Danilov (eds.). Techniques and Concepts of High-Energy Physics XII. 123. Kluwer Academic, 2003, p. 1–41 (NATO Science Series). ISBN 1402015909. Arxivat 2024-07-15 a Wayback Machine.

[Quadt-3] Quadt, A. «Top quark physics at hadron colliders» (en anglès). The European Physical Journal C, 48, 3, 2006-12, pàg. 835–1000. Arxivat de l'original el 2024-07-15. DOI: 10.1140/epjc/s2006-02631-6. ISSN: 1434-6044 [Consulta: 15 juliol 2024].

[1]

[2]

[3]