Queer

Queer (pronunciació: /kwíɾ/)^[1] és un terme manllevat de l'anglès que s'utilitza per a designar les persones que s'oposen a encaixar amb una identitat sexual o de gènere concreta, tant les prescrites tradicionalment (home/dona, mascle/femella, heterosexual/homosexual, cissexual) com les noves categories sexuals identitàries amb intencionalitat normalitzadora (gai, lesbiana, transsexual, bisexual). Per tant, queer no inclou totes les identitats sexuals, sinó que es tracta d'una post-identitat, amb totes les que resisteixen encaixar amb el sistema cisheterosexual, els processos de normalització i d'exclusió, per tant, també refusen etiquetes i marcs rígids definitius.^[2][3][4][5]

El punt de vista queer reconeix el gènere i la sexualitat com a múltiples i fluïds, qüestiona els paradigmes binaris de masculinitat-feminitat i heterosexualitat-homosexualitat. També qüestiona els intents de normativitzar el gènere i les sexualitats. Entén la sexualitat des del reconeixement dels cossos i el plaer. S'interpreta des de les accions i els seus efectes, no pas des de les identitats o allò que pot ser vertader/fals o correcte/incorrecte.^[5]

El terme queer es va començar a utilitzar a finals dels anys vuitanta no només com a oposició al sistema cisheterosexual, sinó també a la categoria gai, que va ser articulada des d'homes blancs de classe mitjana/alta neoliberals amb una intenció normalitzadora que va excloure multitud de subjectes.^[4][6] Davant les concessions del sistema cisheterosexual a la identitat gai, que va perdre el to revolucionari, es va articular el moviment queer amb discursos i pràctiques que pretenen oposar-se als processos de normalització del sistema cisheterosexual, per considerar-lo heterocèntric, binari i biologicista.^[2][6]

Teresa de Lauretis, qui va encunyar el terme teoria queer, va abandonar el terme queer perquè considerava que havia estat assimilat per les institucions i normativitzats.^[2]