Ragtime

Ragtime

Orígens estilístics	Cakewalk, jig, música clàssica
Orígens culturals	Dècada del 1890 als Estats Units
Instruments típics	piano i altres instruments de tecla; ocasionalment banjo
Popularitat al Mainstream	Dècada del 1900, 10 i 70
Formes derivades	Stride, Honky-tonk
Origen	Estats Units d'Amèrica
Creació	dècada del 1890
Part de	música d'Amèrica del Nord, música popular i parlour music (en)
Gèneres de fusió
Jazz, Bluegrass

El ragtime (acrònim dels mots anglesos rag, que significa 'esquinçat, destrossat' i time, que significa 'temps') és un estil i un gènere de música de ball desenvolupat als Estats Units cap a finals del segle xix. El cakewalk van adoptar una forma primerenca de ragtime, però l'aparició del ragtime es data generalment del 1897, quan es van publicar diverses composicions importants de ragtime (anomenats comunament rags). El compositor més famós de rags per a piano va ser Scott Joplin (1868-1917) i entre les composicions destacades es troben: Maple Leaf Rag (1899), Elite Syncopations (1902) i The Entertainer (1902).

El ragtime es considera generalment un dels principals precursors del jazz. A partir de la dècada de 1920, el jazz va substituir ràpidament el ragtime, encara que aquest últim va poder continuar desenvolupant-se a través de derivats com el novelty piano. Posteriorment, el ragtime va experimentar un ressorgiment d'interès als anys 1950 i 1970 (sobretot amb la música de la pel·lícula El cop, The Entertainer, manllevat de Scott Joplin). El ragtime s'associa principalment amb el piano, però també es toca amb altres instruments, com la guitarra o el banjo, i pot ser interpretat per conjunts de jazz de Nova Orleans.