Regne d'Ayutthaya

**อาณาจักรอยุธยา**
**Regne d'Ayutthaya**
	Mapa del sud-est asiàtic al segle XV:; Rosa pàl·lid: Regne d'Ayutthaya; Verd: Lan Xang; Blau fosc: Lanna; Lila fosc: Regne de Sukhothai; Vermell: Imperi Khmer; Blau grisós: Champa; Lila: Đại Việt
Informació
Capital	Ayutthaya (1351-1463); Phitsanulok (1463-1488); Ayutthaya (1463-1666); Lopburi (1666-1688); Ayutthaya (1688-1767)
Idioma oficial	Dialecte Ayutthaya
Religió	Budisme theravada; Minories d'hindús, catòlics, xiïtes i sunnites.
Període històric
Establiment	1351
Dissolució	1767
Política
Forma de govern	No especificat

El regne d'Ayutthaya va ser un estat a Tailàndia que va existir de 1351 a 1767 governat per un rei. El rei Rāmadhipati I (U'Tong)^[1] va fundar la capital Ayutthaya (อยุธยา) el 1350. L'any el 1376 va absorbir Sukhothai, ciutat situada a 640 quilòmetres al nord.^[2]^:222 Durant els següents quatre segles, el regne es va expandir per convertir-se en la nació de Siam, amb unes fronteres que coincideixen aproximadament amb les fronteres de la Tailàndia moderna, excepte en el nord, on hi havia el Regne de Lanna. Ayutthaya estava oberta al comerç estranger, ja sigui xinès, hindú, japonès o persa, i posteriorment establí relacions comercials amb els europeus –portuguesos, espanyols, holandesos, britànics i francesos–, permetent-los establir poblacions fora dels murs de la ciutat. La cort del rei Narai (1656-1688) va crear bons contactes amb la cort del rei Lluís XIV de França, els ambaixadors del qual van comparar la ciutat en grandària i riquesa amb París. Cap el 1550, els vassalls del regne incloïen algunes ciutats estat a la península de Malàisia com Sukhothai, Lan Na i parts de Birmània i Cambodja.^[3] En fonts estrangeres, Ayutthaya era anomenat Siam, però molts documents mostren que la gent d'Ayutthaya es consideraven "tais", i el seu regne era Krung Tai (กรุง ไท) que significa "país Tai" (กรุง | ไท).^{[nota 1]}

↑ «Tailàndia». Gran Enciclopèdia Catalana. © Enciclopèdia Catalana, SLU. [Consulta: 22 octubre 2018].
↑ Coedès, George. Walter F. Vella. The Indianized States of Southeast Asia. University of Hawaii Press, 1968. ISBN 978-0-8248-0368-1.
↑ Hooker, Virginia Matheson. A Short History of Malaysia: Linking East and West. St Leonards, New South Wales, AU: Allen & Unwin, 2003, p. 72. ISBN 1-86448-955-3 [Consulta: 5 juliol 2009].

Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «nota» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="nota"/> corresponent.

[1] «Tailàndia». Gran Enciclopèdia Catalana. © Enciclopèdia Catalana, SLU. [Consulta: 22 octubre 2018].

[Coedes-2] Coedès, George. Walter F. Vella. The Indianized States of Southeast Asia. University of Hawaii Press, 1968. ISBN 978-0-8248-0368-1.

[malaystates-3] Hooker, Virginia Matheson. A Short History of Malaysia: Linking East and West. St Leonards, New South Wales, AU: Allen & Unwin, 2003, p. 72. ISBN 1-86448-955-3 [Consulta: 5 juliol 2009].

[1]

[2]

[3]

[nota 1]