Resclosa d'Assuan

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Resclosa d'Assuan
Imatge
Vista de satèl·lit de la resclosa d'Assuan
Nom en la llengua original(ar) سد أسوان Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusPresa de gravetat, presa de materials solts, central hidroelèctrica i presa d'aigua Modifica el valor a Wikidata
Construcció1960 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Altitud171 m Modifica el valor a Wikidata
Embassament
Nomllac Nasser Modifica el valor a Wikidata
Altitud179 m Modifica el valor a Wikidata
Profunditat25 m Modifica el valor a Wikidata
Longitud500 km Modifica el valor a Wikidata
Amplada35 km Modifica el valor a Wikidata
Superfície5.250 km² Modifica el valor a Wikidata
AfluentNil Modifica el valor a Wikidata
EfluentNil Modifica el valor a Wikidata
Conca hidrogràficaconca del Nil Modifica el valor a Wikidata
Volum132 km³ Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativagovernació d'Assuan (Egipte) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióNil Modifica el valor a Wikidata
Banyat perNil Modifica el valor a Wikidata
Map
 23° 58′ 17″ N, 32° 52′ 49″ E / 23.97143°N,32.88019°E / 23.97143; 32.88019
Activitat
Gestor/operadorGeneral Authority for the High Dam and Aswan Reservoir (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Potència2.100 MW Modifica el valor a Wikidata

La resclosa d'Assuan és el nom de les dues rescloses existents a la vora de la ciutat d'Assuan (Aswan), a Egipte, i que porten ambdues aquest nom.

La primera, coneguda com la resclosa vella d'Assuan o resclosa inferior d'Assuan (àrab: خزان أسوان, ẖazzān Aswān o سد أسوان, sudd Aswān), fou construïda pels britànics entre el 1898 i 1902, i es va donar per acabada el 1907. Servia per a emmagatzemar aigua per al regadiu. En general els llocs amb restes arqueològics pràcticament no van ser tocats.

La segona, resclosa superior d'Assuan (àrab: سد أسوان العالي, sudd Aswān al-ʿālī), es va projectar l'any 1952, exactament després del cop d'estat de Nasser. En un principi, era previst que els Estats Units ajudarien a finançar la construcció però no va reeixir i el 1956 el govern egipci es va proposar continuar el projecte en solitari. Finalment va poder realitzar-lo amb l'ajuda de la Unió Soviètica que en plena Guerra freda es bolcà en l'ajuda.

La resclosa fou en aquell temps una gran obra d'enginyeria; té 18 vegades més material que el que es va emprar per a la piràmide de Kheops. La resclosa té 4 quilòmetres de llarg, 1 quilòmetre d'amplada a la base i 125 metres d'altura. Quan funcionava a ple rendiment per primer cop, la resclosa produïa al voltant de la meitat de l'energia del país i sobre un 15% del total l'any 1998, a més de dur l'electricitat a zones aïllades que fins aleshores no en tenien.

L'embassament de l'aigua va crear un llac artificial que va rebre el nom de llac Nasser, en honor del president Nasser, principal impulsor de la infraestructura.


© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search