Ressonador de Helmholtz

Ressonador de Helmholtz
Tipus	ressonador
Epònim	Hermann von Helmholtz

El ressonador de Helmholtz^[1] és un instrument musical primitiu (un dels precursors) que no va néixer com a tal. El seu inventor el físic i matemàtic alemany Hermann Ludwig Ferdinand von Helmholtz, va construir l'aparell per analitzar combinacions de tons que generen sons naturals complexos. Helmholtz era un científic, no tenia cap interès en les aplicacions musicals derivades de les seves investigacions.^[2]

Les caixes de ressonància de molts instruments de corda es poden considerar com ressonadors de Helmholz i les caixes d'alguns bafles també.

Una cavitat amb un orifici, en lloc de coll, es comporta com aixamfranat amb longitud del coll nul. Un volum, un forat i un coll (coll que pot ser molt prim)

Les conclusions a què va arribar les va reflectir en la seva obra DEL TO: Base psicològica per a la teoria de la música (1860).

↑ «Ressonador de Helmholtz». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Helmholtz, Hermann von (1885), On the sensations of tone as a physiological basis for the theory of music, Second English Edition, translated by Alexander J. Ellis. London: Longmans, Green, and Co., p. 44. Retrieved 2010-10-12.

[1] «Ressonador de Helmholtz». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[Helmholtz1885-2] Helmholtz, Hermann von (1885), On the sensations of tone as a physiological basis for the theory of music, Second English Edition, translated by Alexander J. Ellis. London: Longmans, Green, and Co., p. 44. Retrieved 2010-10-12.

[1]

[2]