Revolta de les quinzenades

Revolta de les quinzenades

Guerra de Successió Espanyola
Data	4 gener 1714 ~ febrer 1714
Lloc	L'Anoia, el Baix Llobregat, el Solsonès, el Lluçanès, el Bages, el Berguedà i la Selva
Front	Quinzenades
Campanya	Guerra dels catalans
Bàndols
Dues Corones borbòniques Corona Espanyola Corona Francesa Tres Comuns de Catalunya Diputació Consell de Cent Braç Militar
Comandants
Duc de Pòpuli Marquès del Poal (donant suport a diferents sometents revoltats)
Oficials destacats
Brigadier José Vallejo Iturrizarra Comte de Montemar Cinquanteners dels sometents locals Joan Vilar i Ferrer Josep Cararac i de Solà Miquel de Santjoan
Baixes
Balsareny: ~ 600 baixes Arbúcies: ~ 500 baixes Castellví de Rosanes: guarnició del castell i 360 baixes Castellterçol: 50 cavalls Caldes de Montbui: 80 dragons Balsareny: 12 baixes Arbúcies: 24 baixes Castellví de Rosanes: 38 homes durant l'atac, més durant la defensa Nombroses execucions i morts durant les represàlies borbòniques Diverses viles cremades: Torelló, Arbúcies, Espinelves, Viladrau, Sant Hipòlit de Voltregà, Moià, Prats de Lluçanès, Peramola, Caldes de Montbui…

La revolta de les quinzenades fou una insurrecció popular de grans dimensions contra les tropes de les Dues Corones borbòniques durant els mesos de gener i febrer de 1714, en plena guerra dels catalans.^[1][2]

El detonant de la revolta va ser la imposició d'una contribució de guerra, les quinzenades. Aquest nou impost era abusiu i els pagesos que no el podien pagar s'exposaven a represàlies per part dels soldats que realitzaven els cobraments. Aquestes accions van desencadenar una sèrie d'emboscades i atacs contra els borbònics per part dels sometents d'una gran part de pobles de la Catalunya interior.

Per combatre aquesta insurrecció el duc de Pòpuli ordenaria l'ús del terror per reprimir els ciutadans que s'havien aixecat en armes, sovint cremant pobles sencers. Per escapar-se'n, els pagesos acabarien fugint als boscos, provocant una reducció dràstica dels ingressos a les arques borbòniques.^[3]