Robert Alan Dahl

Robert A. Dahl

Nom original	(en) Robert Alan Dahl
Biografia
Naixement	17 desembre 1915 Inwood (Iowa)
Mort	5 febrer 2014 (98 anys) Hamden (Connecticut)
President American Political Science Association
1966 – 1967
Dades personals
Formació	Universitat Yale
Director de tesi	Francis Coker
Activitat
Camp de treball	Ciències polítiques
Ocupació	Politòleg i professor
Ocupador	Universitat Yale (1946–1986)
Membre de	Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (1972–) Societat Filosòfica Americana Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Acadèmia Britànica
Moviment	Behavioralism (en)
Alumnes	Nelson W. Polsby, Ray Wolfinger, Catharine MacKinnon, Guillermo O'Donnell, Edward R. Tufte, James S. Fishkin i Ian Shapiro (en)
Obra
Obres destacables (1961) Who Governs? (en)
Estudiant doctoral	Catharine MacKinnon, James S. Fishkin, Nelson W. Polsby, Ian Shapiro (en) , Ray Wolfinger, Jennifer Hochschild (en) i Daniel Harris Levine (en)
Premis (2001)  doctor honoris causa per la Universitat Complutense de Madrid (1995)  Premi Johan Skytte de ciència política (1986)  Medalla Wilbur Cross (1950)  Beca Guggenheim  Sterling Professor  Spitz Prize (en)

Robert Alan Dahl (Inwood, 17 de desembre de 1915 - Hamden, Connecticut, EUA, 5 de febrer de 2014)^[1] fou un politòleg estatunidenc, professor emèrit de Ciències polítiques a la Universitat Yale. Va ser president de l'Associació Americana de Ciència Política (American Political Science Association). Va ser descrit com «el degà dels politòlegs estatunidencs».^[2]

En els anys seixanta del segle xx, va mantenir una polèmica amb Charles Wright Mills sobre la funció dels grups de poder a la presa de decisions dins de la Política dels Estats Units. Mentre Mills defensava la tesi que les decisions als Estats Units són preses per una elit reduïda, Dahl opina que existeix una pluralitat de grups que competeixen entre si, limiten les accions dels altres i cooperen per a benefici mutu. Dahl deia que si això no és una verdadera democràcia, en el sentit populista, és almenys, un tipus de poliarquia.

En els últims anys, els texts de Dahl van adquirir un to més pessimista sobre el funcionament de la democràcia en les nostres societats. A How Democratic is the American Constitution? (2002) postulà que la constitució és molt menys democràtica del que deuria, ja que poc o res es podria fer en cas d'una ruptura constitucional que ni preveu ni desitja.