Robert E. Lee

Robert E. Lee

(1864)
Biografia
Naixement	(en) Robert Edward Lee 19 gener 1807 Stratford Hall (Virgínia)
Mort	12 octubre 1870 (63 anys) Lexington (Virgínia)
Causa de mort	Causes naturals  (Pneumònia )
Sepultura	Lee Chapel
General en Cap de l'exèrcit confederat 6 febrer 1865 – 12 abril 1865 9è Súperintendent de l'Acadèmia Militar dels Estats Units 1r setembre 1852 – 31 març 1855 ← Henry Brewerton
Dades personals
Religió	Església episcopal
Formació	Acadèmia Militar dels Estats Units (1825–1829)
Activitat
Ocupació	oficial, militar, oficial de l'exèrcit
Activitat	1829  –
Ocupador	Universitat Washington i Lee (1865–1870)
Carrera militar
Lleialtat	Estats Units d'Amèrica i Estats Confederats d'Amèrica
Branca militar	Exèrcit dels Estats Confederats i Exèrcit dels Estats Units d'Amèrica
Rang militar	General in Chief (en)
Comandant de (OBSOLET)	Exèrcit de Virgínia del Nord
Conflicte	Intervenció Nord-americana a Mèxic i Guerra Civil dels Estats Units
Obra
Localització dels arxius	Biblioteca Louis Round Wilson 422-z Biblioteca Stuart A. Rose de Llibres Estranys, Arxius i Manuscrits
Família
Família	Família Lee
Cònjuge	Mary Anna Randolph Custis Lee (1831–valor desconegut)
Fills	William Henry Fitzhugh Lee, Anne Carter Lee, Eleanor Agnes Lee, Mary Custis Lee, Robert E. Lee, Jr., George Washington Custis Lee, Mildred Childe Lee
Pares	Henry Lee III   i Anne Hill Carter Lee
Germans	Henry Lee IV i Sydney Smith Lee
Parents	Henry Lee II (avi patern) George Washington Parke Custis (sogre) Mary Lee Fitzhugh Custis (sogra) Samuel Phillips Lee (cosí) Zachary Taylor (third cousin once removed ascending (en) )
Signatura

Robert E. Lee (anglès: Robert Edward Lee) (Stratford Hall, 19 de gener de 1807 - Lexington, 12 d'octubre de 1870) fou un militar estatunidenc.

Graduat a l’Acadèmia Militar dels Estats Units, va ser oficial d'enginyeria militar durant més de trenta anys a les Forces Armades dels Estats Units d'Amèrica abans de l'esclat de la Guerra Civil durant la qual es va distingir com a comandant de l'Exèrcit de Virgínia del Nord. Després va obtenir el comandament dels exèrcits confederats.

Destacà especialment a la campanya de Mèxic (1846-48). Tot i que considerava que la secessió dels Estats del Sud era inconstitucional, i que personalment s'oposava a l'esclavatge perquè anava contra les lleis de Déu, quan Virgínia es va unir a la Confederació va oferir els seus serveis al govern de Jefferson Davis. Durant la Guerra de Secessió (1861-65) fou general en cap de l'exèrcit sudista. Malgrat aconseguir victòries notables, a la batalla de Gettysburg (1863) s'iniciaren una sèrie de derrotes que acabaren amb la capitulació de l'exèrcit confederat a Appomattox. El 1865 fou elegit president del Washington College fins a la seva mort.^[1]