Sade

La ṣade (anomenada també ṣādē, tsade, ṣaddi, ṣad, tzadi, sadhe o tzaddik) és la divuitena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent ṣade 𐤑 en fenici, ṣāḏē ܨ en siríac, tzade צ en hebreu, ṣād ص en àrab i ṣädäy ጸ en amhàric.

La ṣade està present en Unicode com a U+05E6 צ hebrew letter tsadi.

Probablement el seu valor fonètic més antic fou /t͡sˤ/, encara que hi ha una gran varietat de pronunciació en diferents llengües semítiques i en els seus dialectes. Els fonemes del protosemític septentrional ṱ, śˤ i sˤ, es fusionaren al canaanita en sˤ.^[1] En àrab, que mantenia aquests fonemes separats, s'introduïren les variants de ṣād i ṭāʾ per expressar els tres sos (vegeu ḍād, ẓāʾ). En arameu, aquestes consonants emfàtiques es fusionaren en canvi amb ʿayin i ṭēt, respectivament, per tant el mot hebreu ereẓ ארץ (terra) en arameu es converteix en araʿ ארע.

No veieu bé alguns caràcters?

↑ Hackett, Joe Ann. «Phoenician and Punic». A: Roger D. Woodard. The Ancient Languages of Syria-Palestine and Arabia, 2008, p. 87.

[Hackett,_Joe_Ann_2008._P.872-1] Hackett, Joe Ann. «Phoenician and Punic». A: Roger D. Woodard. The Ancient Languages of Syria-Palestine and Arabia, 2008, p. 87.

[1]