Salamanca

Salamanca
	Escut d'armes
Localització
	40° 57′ 54″ N, 5° 39′ 51″ O / 40.965°N,5.6642°O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Castella i Lleó
Província	província de Salamanca
Capital de	província de Salamanca
Capital	Salamanca City (en)
Conté la subdivisió	Salamanca City (en)
Població humana
Població	143.954 (2023) (3.638,88 hab./km²)
Gentilici	salamanquès, salamanquesa
Geografia
Superfície	39,56 km²
Banyat per	Tormes
Altitud	798 m
Limita amb	Santa Marta de Tormes ; Doñinos de Salamanca ; Villamayor ; Villares de la Reina ; Carrascal de Barregas ; Arapiles ; Aldeatejada ; Carbajosa de la Sagrada ; Cabrerizos
Dades històriques
711	Esdeveniment clau
711	conquesta omeia d'Hispània
732	conquesta feudal hispànica
1812	setge dels forts de Salamanca
22 juliol 1812	batalla dels Arapiles
Patrocini	Joan de Sahagún
Organització política
• Alcalde	Carlos García Carbayo (2018–)
Membre de	Ciudades Patrimonio de la Humanidad de España (en) ; Organització de Ciutats del Patrimoni Mundial
Identificador descriptiu
Codi postal	37001–37009
Fus horari	UTC+01:00
Prefix telefònic	923
Codi INE	37274
Altres
Agermanament amb	Coïmbra ; Bruges ; Buenos Aires ; Las Palmas de Gran Canaria ; Nimes ; Würzburg (1980–)
Lloc web	salamanca.es

Salamanca és una ciutat espanyola, capital de la província homònima. Pertany a la part lleonesa de la comunitat autònoma de Castella i Lleó i històricament estava integrada dins el regne de Lleó. El 2002 tenia 156.006 habitants. Hi ha la universitat més antiga d'Espanya.

La ciutat descansa sobre un altiplà a la riba del riu Tormes, que és travessat per un pont de 26 arcs, quinze dels quals d'origen romà, mentre que la resta data del segle xvi.

La Plaza Mayor, porticada, és el punt de trobada dels salmantinos. Fou construïda per Andrés García de Quiñones al començament del segle xviii; pot albergar unes 20.000 persones quan hi té lloc un concert, i té la fama de ser una de les places més boniques d'Europa. Salamanca és considerada com una de les ciutats renaixentistes més espectaculars del continent. Amb el pas dels segles els edificis de pedra sorrenca han anat adquirint una curiosa pàtina daurada que ha donat a la ciutat el sobrenom de La Dorada.

L'antiga catedral romànica fou fundada al segle xii. La cúpula que corona el creuer neix d'una doble arcada audaçment foradada per finestres, un reflex llunyà de Santa Sofia de Constantinoble. Quatre contraforts exteriors acabats en pinacles ajuden a suportar el pes de la cúpula, igual com també s'aguanta el pes de la volta sobre quatre massissos contraforts. La volta de l'absis té pintures al fresc del primer Renaixement, de l'italià Niccolò Fiorentino. La "catedral nova", adjacent, fou construïda en diverses etapes a partir del 1509 i s'hi combina l'art gòtic tardà, particularment a l'interior, amb l'estil renaixentista anomenat plateresc. Les obres van acabar el 1734. El tresor de la catedral guarda un petit crucifix de bronze que duia Rodrigo Díaz de Vivar sota l'armadura.

El 1218, Alfons Xl va fundar la primera universitat cristiana de la península Ibèrica, la Universitat de Salamanca, incrementà sobre manera el seu poder i la seva reputació (1252-1282), i les seves facultats de dret canònic i civil atragueren a estudiants fins i tot de les Universitats de París i Bolonya. En el moment àlgid de la universitat, en ple segle xvi, un de cada cinc residents a Salamanca era estudiant, i els destins de la ciutat depenien dels de la universitat. Noms importants de la cultura i la societat espanyoles de l'època van passar per la universitat: Cristòfor Colom, Hernán Cortés, sant Ignasi de Loiola, sant Joan de la Creu, Mateo Alemán…

El monestir dels Agustins conté la tomba dels comtes de Monterrey, de l'italià Alessandro Algardi.

Durant la guerra contra Napoleó, la batalla dels Arapiles, que va tenir lloc el 22 de juliol de 1812, va representar un greu contratemps per als francesos, i així mateix per a la ciutat, ja que la seva part occidental en va resultar seriosament danyada.

La localitat és prou gran per a poder oferir els avantatges d'una ciutat moderna, però al mateix temps s'hi conserva el recolliment d'un poble. Des de 1923, "Los Charros", oficialment la Unión Deportiva Salamanca, són l'equip de futbol de la ciutat.

A Salamanca, els habitants es vanten de parlar el castellà més «pur» d'Espanya, reputació que comparteix amb Valladolid. Per aquesta raó Salamanca és famosa entre la gent d'arreu del món que vol aprendre espanyol.

Salamanca és la seu de l'Arxiu General de la Guerra Civil. Una part import de l'arxiu inclou la documentació confiscada per la dictadura franquista, la qual fou usada com a instrument repressiu contra tota mena d'individus i grups opositors: republicans de tots els signes, sindicalistes, comunistes, liberals, maçons, nacionalistes catalans i bascos, etc. És famosa la reclamació de devolució d'aquesta documentació als seus legítims propietaris, per part del Govern i la societat catalanes.

El 2002 Salamanca va compartir amb Bruges el títol de Capital Europea de la Cultura.