Sandra Day O'Connor (anglès: Sandra Day O’Connor) (El Paso, 26 de març de 1930 - Phoenix, 1 de desembre de 2023) fou una advocada, política i jurista estatunidenca que ocupà el càrrec de jutgessa associada del Tribunal Suprem dels Estats Units del 1981 al 2006, quan es jubilà.[1][2] Fou la primera dona a formar-se part.[3] Hom la considerava el vot decisiu de l'etapa Rehnquist i del principi de l'etapa Roberts.
Abans que fos elegida pel Tribunal Suprem havia estat jutgessa i càrrec electe a Arizona, sent la primera dona líder de la majoria d'un senat estatal com a republicana al Senat d'Arizona.[4] Després de la seva nominació al Tribunal Suprem, O'Connor fou confirmada per unanimitat al Senat dels Estats Units. El 1r de juliol de 2005 anuncià la seva intenció de retirar-se quan es confirmés el seu successor.[5] Samuel Alito fou nominat pel seu càrrec l'octubre de 2005 i s'uní al Tribunal el 31 de gener de 2006.
Com a republicana moderada, O'Connor tendia a abordar cada cas individualment sense buscar establir precedents generals. Sovint feia costat al bloc conservador i escrivia opinions concurrents que limitaven l'abast del que deia la de la majoria. Les seves opinions de la majoria en casos importants inclouen les de Grutter contra Bollinger i Hamdi contra Rumsfeld. També escriguí parcialment l'opinió de la majoria per curiam a Bush contra Gore i fou una dels tres coautors de l'opinió principal a Planned Parenthood contra Casey.
Durant la seva etapa al Tribunal, algunes publicacions la situaren entre les dones més poderoses del món.[6][7] El 12 d'agost de 2009 rebé la medalla presidencial de la llibertat per part del president Barack Obama.
© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search