Sant Pere

Sant Pere
	; Retrat de sant Pere com a Papa fet per Rubens. Oli sobre taula, Museu del Prado, 1610–1612.
Nom original	(arc) 𐡔𐡌𐡏𐡅𐡍 𐡁𐡓 𐡉𐡅𐡍𐡄
Biografia
Naixement	1 aC ; Betsaida (Imperi Romà)
Mort	13 octubre 64 dC ↔ 68 dC (64/65 anys); Roma (Imperi Romà)
Causa de mort	Pena de mort (Crucifixió )
Sepultura	necròpolis del Vaticà
Patriarca d'Antioquia
	37 dC – 54 dC ; ← cap valor – Evodi d'Antioquia →
1r Papa
	33 dC – 67 dC ; ← cap valor – Lli →
Apòstol
Dades personals
Religió	Església de Jerusalem
Activitat
Lloc de treball	Roma
Ocupació	prevere, pescador, bisbe catòlic
Període	Alt Imperi Romà
Activitat	(Floruit: segle I )
Professors	Jesús de Natzaret
Alumnes	Evodi d'Antioquia
Enaltiment
Celebració	Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa, esglésies orientals, anglicanisme
Canonització	Antiga
Pelegrinatge	Roma: Sant Pere del Vaticà (tomba), San Pietro in Vincoli (relíquies de les cadenes), Presó Mamertina (lloc d'empresonament), San Pietro in Montorio (lloc de martiri)
Festivitat	29 de juny; Càtedra de Sant Pere: 22 de febrer (el 18 de gener abans de 1960); S. Pere encadenat: 1 d'agost (abans de 1960)
Iconografia	Vell amb barba, amb llibre; amb dues claus; amb pal·li o tiara papal; crucificat cap per avall, amb una creu cap per avall
Patró de	El Masnou, Abrera, Riudecols, Canet de Mar, Montmeló, Reus, Rubí, Sant Cugat del Vallès, Sant Pere de Ribes, Sant Pere Pescador, Terrassa; Esporles; barri de Sant Pere (Barcelona); Roma, Santa Seu; Bremen, Worms i Ratisbona (Alemanya); Sant Petersburg (Rússia); mariners i pescadors, constructors de ponts (pontífexs)
Família
Cònjuge	esposa de Sant Pere
Germans	Andreu apòstol
Parents	sogra de Sant Pere (sogra)

Sant Pere^{[Nota 1]} (Betsaida, Galilea, ? – Roma, entre 64 i 68 dC)^[1] també conegut com a Simó Pere, Simeó, Simó, Cefes, o Pere Apòstol, va ser un dels Dotze Apòstols de Jesucrist, un dels primers líders de l'Església primitiva i va ser considerat per la hagiografia posterior com el primer Cap del Cristianisme.

Segons la tradició cristiana, Pere va ser crucificat a Roma sota l'emperador Neró.^[2]^[3] Tradicionalment se'l considera el primer bisbe de Roma —o papa^[1]— i també per la tradició cristiana oriental com el primer patriarca d'Antioquia. Totes les antigues esglésies cristianes veneren Pere com un sant major i com a fundador de l'Església d'Antioquia i de la Diòcesi de Roma,^[1] però difereixen en les seves actituds respecte a l'autoritat dels seus successors. Segons l'ensenyament catòlic, Jesús va prometre a Pere una posició especial a l'Església.^[4]

Al Nou Testament, Pere apareix de manera reiterada i destacada en els quatre evangelis, així com en els Fets dels Apòstols. Es creia tradicionalment que l'Evangeli de Marc mostrava la influència de la predicació de Pere i dels records de testimonis presencials. També s'esmenta, amb el nom de Pere o Cefas, a la Primera Carta de Pau als Corintis i a l'Epístola als Gàlates. El Nou Testament també inclou dues epístoles generals, la Primera i la Segona carta de Pere, que tradicionalment se li atribueixen, però ara generalment es rebutja l'autoria petrina d'ambdues.^[5]

Fora del Nou Testament, se li van atribuir diversos llibres apòcrifs, en particular els Fets de Pere, l'Evangeli de Pere, la Predicació de Pere, l'Apocalipsi de Pere i el Judici de Pere.^[6]^[7]^[8]

Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «Nota» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="Nota"/> corresponent.

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 «St. Peter, Prince of the Apostles» (en línia) (en anglès). Catholic Encyclopedia. [Consulta: 15 maig 2022].
↑ McDowell, Sean. The Fate of the Apostles: Examining the Martyrdom Accounts of the Closest Followers of Jesus (en anglès). Routledge, 2016, p. 57. ISBN 9781317031901.
↑ Siecienski, A. Edward. The Papacy and the Orthodox: Sources and History of a Debate (en anglès). Oxford University Press, 2017. ISBN 9780190650926. «els acadèmics van arribar a acceptar en gran part la mort de Pere a Roma "com un fet relativament, encara que no absolutament, assegurat". Tot i que uns només uns quants estaven disposats a fer aquest judici definitiu»
↑ Mt 16:18
↑ Martin, Dale «24. Apocalyptic and Accommodation» a YouTube. (conferència), Yale University, 2009 [en línia] Consulta: 22 juliol 2013. Conferència 24 (transcripció).
↑ Chapman, Henry Palmer. «Fathers of the Church». A: Charles Herbermann. Catholic Encyclopedia. Nova York: Robert Appleton Company, 1913.
↑ Halton, Thomas Patrick. On Illustrious Men (en anglès). 100. CUA Press, 1999, p. 5–7. ISBN 0-8132-0100-4.
↑ «The Early Church Fathers» (en línia) (en anglès). New Advent. [Consulta: 15 maig 2021].

[newadvent-2] 1,0 ^1,1 ^1,2 «St. Peter, Prince of the Apostles» (en línia) (en anglès). Catholic Encyclopedia. [Consulta: 15 maig 2022].

[3] McDowell, Sean. The Fate of the Apostles: Examining the Martyrdom Accounts of the Closest Followers of Jesus (en anglès). Routledge, 2016, p. 57. ISBN 9781317031901.

[4] Siecienski, A. Edward. The Papacy and the Orthodox: Sources and History of a Debate (en anglès). Oxford University Press, 2017. ISBN 9780190650926. «els acadèmics van arribar a acceptar en gran part la mort de Pere a Roma "com un fet relativament, encara que no absolutament, assegurat". Tot i que uns només uns quants estaven disposats a fer aquest judici definitiu»

[5] Mt 16:18

[Martin_2009-6] Martin, Dale «24. Apocalyptic and Accommodation» a YouTube. (conferència), Yale University, 2009 [en línia] Consulta: 22 juliol 2013. Conferència 24 (transcripció).

[7] Chapman, Henry Palmer. «Fathers of the Church». A: Charles Herbermann. Catholic Encyclopedia. Nova York: Robert Appleton Company, 1913.

[8] Halton, Thomas Patrick. On Illustrious Men (en anglès). 100. CUA Press, 1999, p. 5–7. ISBN 0-8132-0100-4.

[9] «The Early Church Fathers» (en línia) (en anglès). New Advent. [Consulta: 15 maig 2021].

[Nota 1]

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]